Làpida on es diu l´alçada de Francisco Plaza

Francisco Plaza (Milà, Itàlia, 1597 – Tarragona 1641). Militar hispànic de la guerra dels Segadors. Ingressà a  l’exèrcit als 15 anys i serví durant trenta anys a Flandes i a Itàlia, on va arribar a ser capità de cavalls coracers. En la dècada dels anys trenta del segle XVII va ser destinat a Catalunya, on prengué part en la guerra contra França, des del Rosselló.

Participà en la campanya de recuperació de la fortalesa de Salses (1639), on caigué presoner dels francesos i, un cop alliberat, s’uní a l’exèrcit del marquès de Los Vélez (1640). El fet de morir el 3 de febrer de 1641, ha fet creure que molt probablement degué rebre ferides mortals a la batalla de Montjuïc, lliurada no feia gaires dies. El cadàver fou enterrat al claustre de la catedral davant la capella de la Mare de Déu de la Guia, cobert per una emblemàtica làpida en la qual es pot llegir que el milanès:

“fue el hombre mas alto de nuestros tiempos, que su grandesa pasava de 12 palmos [uns 2 metres, 34 centímetres] i en sus etchos monstró mui bien no ser menos la de su alma”.

La partida sacramental corresponent al seu òbit assenyala que era cavaller de l’orde de Sant Jaume. S’havia casat amb la barcelonina Maria Puigbert.

Claustre de la Catedral de Tarragona

Categorías:CATALANS HISPANS