(De E-Notícies)

Ferran Monegal no és un espectador qualsevol. És un crític que no treballa amb portàtil sinó amb bisturí. Massa vegades s’associa la crítica al seu vessant negatiu, quan no és altra cosa que “una expressió raonada -i ben argumentada- sobre les qualitats o defectes”. Sovint un caràcter així molesta. Ja se sap, el bisturí és d’aquelles eines que fa sentir esglai. De Monegal irrita també la seva ironia. I és la millor manera de fer informatius -explica-, com ho fa amb èxit el Polònia a TV3.

Ferran és una analista no sols de continguts sinó de continent. Exigeix respecte als treballadors públics de TV3, “l’única estructura d’estat de Catalunya”. A l’ensems, els fa una recriminació: “que igual que han lluitat pel seu reconeixement, es manifestin contra la merda de producte que estan fent i el descrèdit vergonyós al qual s’ha arribat”. El silenci és sepulcral, manifesta indignat. Finalment sentencia: «amb la invenció dels grups multimèdia el periodisme ha mort».

En una entrevista de Bernat Capell, a la pregunta:

– I els professionals d’aquests “desinformatius“ que vostè a rebatejat que han de fer?

(Contesta):

El descrèdit és colossal. I tant TV3 com TVE per comptes d’informar fan de mur de contenció. És l’opacitat. I aquí ve la meva reflexió sobre el paper dels professionals.

Categorías:POLÍTICA