Josep María Soler, abad de Montserrat ya defendió el referéndum independentista del 9N promovido por Mas. Este lunes ha animado a ir a votar el próximo 27S para saber quiénes están a favor del “proceso” independentista, y además ha pedido a la Moreneta que proteja este nuevo ciclo que empieza:
“Creo que es un momento importante. En este sentido, en la vigilia de esta noche, he pedido a la Virgen [de Montserrat], en tanto que patrona de Cataluña, que ayude y proteja este ciclo que ahora empieza de elecciones para que sea lo que más conviene a Cataluña, a todos los ciudadanos”
Este abad en su día declaró en una entrevista concedida a Enric Juliana para La Vanguardia su apoyo decidido al «estatut», a la independencia de Cataluña, y asimismo sostuvo que no tenía claro que la nueva ley del aborto de Zapatero fuese peor que la anterior.
Categorías:POLÍTICA
somatemps.me 
Els abats (des de 1409), els priors i els monjos de Montserrat anteriors a la gran reforma de 1493, sovint homes sense escrúpols, no dubtaren en convertir els pagesos lliures del monestir en serfs adscrits a la terra i subjectes a nombroses càrregues (remences).Un exemple de reducció d´un camperol a la condició de serf de la gleva ens la proporciona el contingut d´un pergamí de l´any 1356, en temps del prior Jaume de Vivers (1348-1375), àmpliament ressenyat per Benet Ribas i Calaf (1). Es tracta d´un establiment en emfiteusi a favor de Pericó Puig, del mas Puig de Sant Pere de Serra, terme del castell de Guardiola, que ja havia estat del seu pare Pere de Puig. Pericó entrega 100 sous barcelonesos en concepte d´entrada i es compromet a satisfer anualment els «censos antics» consis tents en 6 quarteres i 4 quartans, meitat civada i meitat ordi, 8 sous i 4 diners en moneda, 6 quartans d´ordi per al ferrer del castell de Guardiola en concepte de lloçol, la tasca i 3 parts del delme. Pericó esdevé ara home propi, soliu, natural i afocat del prior de Montserrat i dels seus successors, i es compromet a fer estada contínua en el mas. Tanmateix el monestir es reserva la percepció dels mals usos inherents al mas, com són la intestia, l´exorquia, la cugucia, l´arsina. la redempció d´homes i dones, i la ferma d´espoli, entre altres. La poc envejable sort de Pericó Puig la compartien molts altres camperols de Montserrat, durament oprimits per uns abats, uns priors i uns monjos que creien ésser cristians modèlics.
El Montserrat anterior a 1493 també va comptar amb un abat corsari…..Sí, un abat corsari. Un document servat a l´Arxiu Secret Vaticà i exhumat per dom Anselm Albareda ens parla de la intervenció de l´abat Antoni Pere Ferrer (1450-1471) en la guerra contra els turcs, que feia pocs mesos havien conquerit Constantinoble, Es tracta d´una lletra del papa Calixt III, del 28 de gener de 1456, mitjançant la qual assabenta a totes les autoritats civils i militars de món cristià que havia escollit l´abat Antoni Pere Ferrer «patonum unius galeae nostrae ad nonnullas mundi partes contra Turchos el Catholicae fidei inimicos» (2).
(1) RIBAS i CALAF, Benet. Annals de Montserrat (1258-1485). Curial edicions catalanes – Publicacions de l´abadia de Montserrat. 1997. pp.196-197.
(2) ALBAREDA, Anselm M. Història de Montserrat. Publicacions de l´abadia de Montserrat. Cinquena edició. 1972. p. 60..
Me gustaMe gusta
Error. El pergamí no és de l´any 1356, sinó de l´any 1367.
Me gustaMe gusta
-Montserrat i la seva Madona Bruna són patrimoni de tots els fidels catalans, i no d´una banda embogida de monjos benets.
-Benets, la vostra missió social i cultural ja fa temps que ha estat acomplida, avui no sou altra cosa que mòmies fossilitzades.
-Benets, esteu superats per la Història.
-Benets, us heu convertit en una horda de paràsits guerracivilistes.
-Benets, foteu el camp de Montserrat!!!
Nota històrica. Entre els segles XIII i XVII existí a Montserrat una comunitat de dotze preveres seculars, els quals celebraven missa quotidiana, confessaven, arranjaven l´església i el monestir, i tenien cura de pelegrins, pobres i malats, mentre el monjos, abans de la reforma de 1493, feien vida a part i menaven una existència dolça i folgada. Tant de bo els preveres retornin a Montserrat i substitueixin els degradats monjos benets d´avui! I si aquesta solució no és possible, sempre hi ha el recurs d´un patronat laic, similar i a imatge del que administra el monestir de Santes Creus.
Cal no oblidar l´àrdua, ingent i callada labor duta a terme pels donats, germans llecs i servents laics de Montserrat; alguns d´ells foren vertaders savis, com fra Antoni Castell; d´altres gaudiren d´una merescuda fama de santedat, com fra Josep de Sant Benet, popularment conegut com a fra Josep de les llànties.
Me gustaMe gusta