Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (V)


adro
Famosa biografía de Carles María Rey-Stolle, escrita por su hermano jesuita con el pseudónimo de Adro Xavier

 

Carles María Rey-Stolle i Pedrosa. (Barcelona, 1916 – Logroño, 1939, advocat, alféres aviador, pertanyent a la burguesia barcelonina, es va allistar volunatri a l´Armada i desprès a la Aviació com Alferes, fou un dels pilots més condecorats de la guerra i va rebre la “laureada”); Ildefons Miró i Segret. (Barcelona  1918-1986, polític, industrial i pèrit mercantil, regidor de l´ajuntament de Barcelona i cap de la junta municipal del “Distrito II”, fou alferes provisional de l´exèrcit franquista); Abelard Miró i Segret (Barcelona 1920-1998, Industrial, Coronel de Intendència, fou alferes provisional durant la guerra civil Pere Viaplana i Riera (Granollers 1912, empresari i polític, va servir durant la guerra civil a la “Legió espanyola” com voluntari, fou tinent d´alcalde de Granollers i director d´empreses d´assegurances).

Manuel de Jaumar i de Bofarull (Barcelona 1915, doctor en Dret, Ciències socials, filòsef, mestre i escriptor; fou diputat provincial, regidor de la ciutat de Barcelona, de ben jove s´allistà voluntari al “Terç de requetès de Guipúscoa” on arribà a ser Coronel, president del “Conservatori de Música del Liceo”); Joan Antoni de Ferrater i Ducay (Barcelona 1912-1995, arquitecte i urbanista, voluntari de l´exèrcit nacional i llicenciat amb la graducació de Tinent, fill del General Ferrater i Tell); Miquel Capdevila i Robusté (Barcelona 1915- 2006, polític dretà, regidor i tinent d´alcalde de la ciutat de Barcelona, fugí de Catalunya el 1936 i s´incorporà a la “IV Divisió de Navarra”); Ignasi Escudé i Gibert (Terrassa 1909-1942, arquitecte municipal de Terrassa i directiu del “Centre Excursionista de Terrassa,» fou Tinent provisional d´enginyers).

 Esteve Sala i Soler (Barcelona 1908), Empresari, boxejador professional i polític dretà. Fou falangista i regidor a la ciutat de Barcelona i fill del president del “F.C. Barcelona” del 1934 al 35, en Esteve Sala i Cañadell. Voluntari en les tropes franquistes a l´inici de la guerra civil, arribà a Capità de l´exèrcit a les ordres de l´ex-president del Barça, el Coronel Peris de Vargas. Fou qui s´enfrontà amb el governador de Barcelona en Baeza Alegria durant la vaga de tramvies i denuncià la seva relació amb Carmen del Lirio. Fou recolçat pel mateix General Franco en la seva polèmica. Campió de Catalunya de Boxa de pesos lleugers.



Categorías:CATALANS HISPANS

2 respuestas

  1. No podemos olvidar a los que nos precedieron
    con los mejores valores de los españoles y sobre todo que perdieron la vida por España, siendo catalanes y como vi el lista de «Los últimos de Filipinas», eran 33 y había dos canarios, de donde soy yo y eran uno de cada provincia Canaria.Una provincia tiene 4 islas y la otra son 3. Oí decir al gran socialista y gran español, don José Luis Corcuera que cuando Venezuela era una democracia ,comenzaban la campaña en la «octava isla», como consideraban a Venezuela, yo conocí lo contrario que era que los canarios iban a Venezuela en la postguerra española.

    Me gusta

Replica a Memorias y Palabras Cancelar la respuesta

DESPERTA

Red sociocultural