El campanar domina la panoràmica de Valls

Poques ciutats com Valls poden presumir d’esdevenir protagonistes d’obres literàries de renom. Si bé el mèrit cal atribuir-lo a Narcís Oller, a hores d’ara la vila encara preserva bona part del caràcter que l’escriptor de la Renaixença va saber captar, glossar i retratar. I és que la vida social vallenca està influïda pel batec que marquen les dues colles castelleres, per la festa al carrer —nodrida d’un ric bestiari— i per un calendari sempre disposat al gaudi. Valls és una ciutat acostumada a mirar el cel, ja sigui per badar amb els castells i pilars que els Xiquets de Valls enlairen amb emoció i passió des de la plaça del Blat; ja sigui per admirar el campanar de Sant Joan, el més alt del Principat; ja sigui per assaborir i rendir culte als calçots, que més enllà d’una menja única esdevenen un acte de sociabilitat.

El barri Antic és el més matiner en llevar-se, els dissabtes. Els pagesos i venedors de verdures, olives i pesca salada estenen en aquests dominis les seves parades i des de les set del matí ofereixen els productes més frescos i propis del territori. El mercat, o la plaça porxada de l’Oli, pot esdevenir el punt de partida d’un interessant recorregut pel cor de Valls. La cirereta a la passejada serà una visita per l’interior de l’església arxiprestal de Sant Joan, amb una nau central d’estil gòtic i catorze capelles repartides a parts iguals als laterals. Un esvelt campanar neogòtic de 74 m d’alçada presideix l’exterior del temple.

Hom pot fer una visita al Museu de Carros i Eines del Camp, impulsat per Rogeli Montalà, qui ja fa uns anys va decidir exhibir l’àmplia col·lecció de carruatges adquirida al llarg de la seva vida laboral. Ara, el centre esdevé un interessant guiatge didàctic per descobrir com era la vida al camp.

Al Museu de Valls, emplaçat a la Casa de Cultura, podrem fer-hi un recorregut per les creacions artístiques que al llarg dels segles XIX i XX van signar pintors de renom com Francesc Galofré Oller, Isidre Nonell, Joan Llimona, Manolo Hugué i Olga Sacharoff, sense oblidar els més rupturistes de la postguerra com Joan Miró, Antoni Tàpies o Joan Brossa. El Museu, però, no es podria entendre sense obres de vallencs com Pere Català Pic i els seus fills Francesc i Pere Català-Roca.

Categorías:CULTURA