El jutge Santiago Vidal respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya. És tracta d´una entrevista de la sèrie ‘Faces of independence’.
Tot és tan bonic que cóm podem dir no a la independència …
—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Perquè sigui un estat on la democràcia no sigui només una paraula, sinó la realitat que els ciutadans visquin cada dia. On la llibertat d’expressió, la llibertat l’opinió, la intervenció i participació dels ciutadans en els afers públics sigui real. Que la democràcia no sigui simplement posar un vot dins d’una urna cada quatre anys i confiar que els representants polítics compleixin el programa electoral que han promès, sinó un control sistemàtic i permanent a aquests representants perquè vagin adaptant la seves decisions, tant legislatives com executives, a les necessitats del poble. I quan parlo del poble sóc conscient que dins d’un sistema capitalista i globalitzat com l’actual es vetlli sobretot pels interessos i els drets dels més febles, perquè la societat és desigual. Cal vetllar per aquells que no tenen totes les oportunitats. I volem la independència perquè tot això no existeix a l’estat espanyol actual. Es tracta de construir una cosa nova per fer realitat tots aquests desigs. I com a conseqüència fer un país més net, allunyat de tanta corrupció, un país més solidari i un país on la igualtat d’oportunitats sigui efectiva.
(«Què parli amb la familia Pujol», afegim nosaltres)
—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—La Catalunya del futur pot aportar sobretot tres coses molt importants. La primera: demostrar que per les vies democràtiques i pacífiques, una minoria (perquè els catalans som una minoria en el conjunt de l’estat espanyol) pot aconseguir fer realitat un desig de llibertat com és el de crear un estat propi. La segona: ajudar que la Unió Europea passi a ser cada vegada més una associació o una federació de pobles i no tant d’estats. Des de Catalunya estic segur que defensarem que el parlament europeu cada vegada tingui més competències i més importància enfront del Consell d’Europa. I la tercera: demostrar com es pot fer una transició d’un estat corrupte, com és l’estat espanyol, a un país on aquells que practiquin el tràfic d’influències i facin ús de la seva posició dominant en rebin les conseqüències. Que es trobin uns tribunals que jutgen, condemnen i fan complir les condemnes, cosa que no passa actualment a l’estat espanyol.
(«Què parli amb la familia Pujol», afegim nosaltres un altre cop)
Categorías:POLÍTICA
somatemps.me 
A l´Arcàdia feliç en què es convertirà la futura Catalunya independent, quan els articles de primera necessitat es rarifiquin, quan les manufactures més habituals desapareguin del mercat, quan el petit industrial, el menestral i el botiguer hagin de tancar llurs establiments per manca de matèria primera i de productes venals, aleshores començarà a difondre´s cert acudit que fou molt popular a la Rússia de Stalin. El transcrivim tot seguit, amb la pertinent substitució del nom propi «Ivan» per «Jordi», i de l´adjectiu plural «soviètics» per «catalans»:
-Professor—Jordi, una pregunta: Adam i Eva tenien nacionalitat?
-Jordi—Sí, senyor professor, eren catalans.
-Professor—Com que eren catalans?
-Jordi—Eren catalans perquè no tenien res amb què cobrir-se, només una poma per menjar, i se´ls hi deia que vivien al Paradís.
A la Rússia de Stalin la difusó d´acudits polítics estava penada amb cinc anys de reclusió al GULAG, Krushtxov «humanitzà» la legislació i reduí la pena a «només» dos anys, però a la lliure Catalunya de Mas, de Junqueras i del jutge Vidal la sort reservada als qui difonguin acudits de naturalesa política serà, sens dubte, l´escamot d´afusellament.
Me gustaMe gusta
El millor de tot és que vol que «el parlament europeu cada vegada tingui més competències i més importància enfront del Consell d’Europa», però si el Consell d’Europa no és ni tan sols una institució de l’UE! El Consell d’Europa s’encarrega dels Drets Humans a Europa, és qui anomena el Tribunal Europeu de Drets Humans i, fins i tot, alguns dels seus membres no són part de l’UE (Turquia, per exemple). Suposo que en Vidal volia referir-se al Consell Europeu (la reunió dels caps d’Estat i de govern dels Estats membres) o potser a la Comissió Europea (l’executiu de l’UE), que totes dues sí són institucions de la Unió. Aquest és el grau de coneixement jurídic d’un jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona? I aquest senyor vol escriure una «Constitució catalana»? Com va aprovar les oposicions aquest home?
Me gustaMe gusta