Enrique Olivé Martínez: de franquista a convergent


olive
Sus Memorias

Enric Olivé Martínez era un home d’orígens humils, fill de ferroviaris. Residia a Tarragona quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Com que era president de la Federació de Joves Cristians, va ser empresonat i condemnat a mort.

El febrer de 1949 fou nomenat alcalde de Tarragona, càrrec que ocupà fins al desembre de 1954. Va crear la Universitat Laboral i la Ciutat Residencial, va impulsar la recuperació del Conservatori de Música i va encapçalar la transformació urbanística de la ciutat sota el lema “Tarragona endavant” i va ampliar el sector de Comte Vallellano de la Rambla Nova de Tarragona pel seu centenari, on inaugurà la font del centenari.

L’any 1970 va ser l’impulsor de la fusió de les dues colles castelleres que van originar els Xiquets de Tarragona i va revifar el nivell casteller de la ciutat, que en aquell moment amb prou feines aixecava construccions de set. Fou el primer president del Patronat de Castells de Tarragona, entitat organitzadora del concurs de castells de Tarragona, i fou fundador i primer president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, entitat creada el 1990. Fou nomenat “Prohom Casteller”.

El 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya.

L’Ajuntament de Tarragona li atorgà la Medalla de la Ciutat el 1994. Les seves memòries estan recollides en el llibre “Memòries Involuntàries”, en format d’entrevista amb el periodista Antoni Coll i Gilabert.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s