La nefasta gestió sota la presidència de Narcís Serra ha acabat amb la històrica entitat venuda a la febre del totxo, reconvertida en banc i intervinguda per l’Estat, que hi ha injectat 11.000 milions d’euros públics que ja mai recuperarem. Actualment, la històrica caixa catalana és propietat del BBVA.

Les dades qdemostren que amb l’entitat en una situació molt delicada, els seus màxims responsables –el president Narcís Serra, designat per la Diputació de Barcelona, i els directors generals Adolf Todó i Jaume Masana- van repartir-se importants emoluments. En el cas de Serra, hauria cobrat 1,2 milions d’euros durant els anys que va passar al capdavant de l’entitat, tot i ostentar, en teoria, un càrrec representatiu. Todó tenia un sou que arribava als 800.000 euros anuals.

En els anys més crus de la crisi, els consellers de Caixa Catalunya es van repartir entre 20.000 i 80.000 euros en dietes anualment per l’assistència a reunions del consell d’administració o comissions de l’entitat. Una tasca en molts casos derivada d’un càrrec públic també remunerat.

D’entre tots els consellers, el cas més destacable, a part del de Serra, és Joan Echániz, que ostentava el càrrec per designació de la Diputació i que va cobrar 435.000 euros en dietes de 2004 a 2010. L’empresari pròxim al PSOE Antoni Llardén, exsecretari d’Indústria amb Josep Borrell i avui president d’Enagás, va cobrar 323.000. En total, els conseller van cobrar 6,2 milions d’euros en dietes durant la dècada més terrible de la crisi.

No, no ha estat només la crisi ni la mala gestió. Ha estat un saqueig –si es vol, a petita escala- d’un bé que hauria d’haver estat comú.

Categorías:POLÍTICA