En aquest mural apareixen referències a l’Abad Cisneros, el seu «Exercitatorio espiritual», Sant Ignacio de Loyola, que va prendre l’espiritualitat d’aquest gran reformador de Montserrat o fra sant Josep dels llanties. Fins els màrtirs de la persecució religiosa del 36, aquest germà llec va ser l´unic venerable d´aquesta milenària comunitat, que per cert no era català.
Nascut com a Thomas Antoine Marandel el 5 de desembre de 1654, pertanyia a una família flamenca benestant. De petit va mostrar inclinacions pietoses. En 1673 s’allistà a l’exèrcit reial. De pas per Catalunya, va treballar com a picapedrer al santuari de Montserrat, on se li desvetllà la vocació religiosa. En 1677, prengué l’hàbit de a germà llec (ja que no tenia prou educació per entrar com a monjo sacerdot i amb prou feines sabia llegir). Feia una vida exemplar de gran austeritat i penitència, mortificant-se amb cilicis i flagells, com era costum llavors. Aviat va ser conegut com a fra Josep de les Llànties, ja que es deia que les llànties s’encenien soles en la seva presència, com a testimoni de la seva virtut.
Categorías:CULTURA

Deja un comentario