Escultura de Carmen Amaya, obra de Josep Cañas (1966), instal·lada el 1972 a la muntanya de Montjuïc, i actualment als Jardins de Joan Brossa.

Carmen Amaya (Barcelona, 2 de novembre de 1918 – Begur, Girona, 19 de novembre de 1963) fou una ballarina i cantant de flamenc. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc. Va debutar en el flamenc amb només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va ballar des de molt jove amb reconegudes figures com Raquel Meller o Carlos Montoya.

L’art de a Carmen Amaya rebé el consens de la crítica mundial, coneixia a la perfecció tots els secrets del ball, i malgrat que la seva especialitat fos el ball flamenc –concretament el gitano- va saber estudiar el ball clàssic espanyol, al qual dotà d’una rauxa i un nervi inusitats, sense que això li fes perdre en classicisme. Quant al seu ball flamenc, s’ha de dir que fou la fidel continuadora d’aquelles altres ballarines quasi llegendàries que es digueren La Macarrona, Regla Ortega, Pastora Imperio etc. S’acompanyava perfectament d’un cant gitano de tràgics i impressionants accents i, posseïdora d’un depurat gust estètic, va saber envoltar-se de grans artistes i músics, amb el que els seus espectacles assoliren un elevadíssim nivell artístic.

A Barcelona fou batejada amb el seu nom una font construïda en el Passeig Marítim, com a homenatge de l’Ajuntament de la ciutat d’on era nadiua.

Categorías:CULTURA