El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha signat el decret de convocatòria del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, encara que amb la seva habitual manipulació del llenguatge l’han anomenat «consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya».
Malgrat que els partits, institucions i mitjans que donen suport a la secessió de Catalunya parlin constantment de llibertat i democràcia, la veritat és que no és més que pura propaganda, ja que ni ells mateixos creuen en això i ho demostren amb els seus actes. Poc els preocuparà la democràcia a uns polítics irresponsables que s’emboliquen en la bandera per tapar les seves corrupteles i la ruïna a la qual han portat a Catalunya. Poc preocuparà la llibertat a uns individus que menteixen i bombardegen mediàticament als seus ciutadans enverinant-los políticament i educant-los en l’odi a Espanya, com si la gent no fos capaç de pensar per si mateixa.
El referèndum no només no és legal, sinó que és il·legítim, i ho és pels següents motius:

1) La Generalitat, com a institució política al servei de tots els catalans, no hauria de destinar recursos públics per fomentar un projecte polític rupturista que no ens representa a tots.

2) La mateixa Generalitat que tant reclama llibertat «per votar» ha acabat amb la llibertat de premsa a Catalunya comprant mitjançant subvencions “l’opinió” dels mitjans de comunicació. Evidentment, ningú mossega la mà que li dóna de menjar, de manera que els principals mitjans porten dos anys bolcats amb el «procés», protagonitzant alguns episodis vergonyosos com l’editorial conjunta dels principals diaris catalans.

3) Capítol a part mereix TV3, la cadena que se suposa que és «de tots» però en realitat és «la d’uns quants». Absolutament bolcada en l’adoctrinament separatista, monotemàtica, sense gens ni mica d’objectivitat i pluralitat però pagada, això sí, amb els diners de tots. I a més deficitària. És una vergonya que una TV pública sigui posada al servei de la ruptura d’un país. Convertida en la punta de llança mediàtica del secessionisme, ha derivat en una mena de NO-DO nacionalista deixant patent l’escassa professionalitat dels seus treballadors i ha traït als catalans que no donen suport a la secessió.

4) Els catalans estem sotmesos a un bombardeig propagandístic i escrutini polític constant. La Generalitat, en connivència amb els mitjans «del Règim», es dedica a parlar només del «procés» i a culpar a Madrid dels problemes que ells mateixos provoquen o són incapaços de resoldre, destinant milions d’euros a aquesta causa mentre retallen en educació o sanitat. A més, s’assenyala al no nacionalista com a mal català, i això quan no és exclòs d’aquesta condició directament.

5) Tota aquesta operació política comença en l’any 2012 després de la manifestació que va envoltar el Parlament de Catalunya, en la qual fins i tot alguns diputats van ser sacsejats. En aquest moment s’inicia tot aquest circ, que no és més que una cortina de fum per tapar el descontent social per la situació econòmica del país i la corrupció política generalitzada, i a més buscar uns culpables fora eludint les pròpies responsabilitats. És tot un muntatge, una operació de desviament d’atenció.

6) El nacionalisme és conscient de la importància del llenguatge i per això el perverteix i l’utilitza en el seu benefici. Parla d’independència quan aquesta està reservada a les colònies i Catalunya no ho és, de «consulta no referendària» en lloc de referèndum d’autodeterminació, o d’Espanya i Catalunya com si fossin dues entitats històric polítiques separades, enfrontades i antagòniques. El nacionalisme enganya així a les persones de bona fe.

7) De la mateixa manera que perverteixen el llenguatge, els secessionistes perverteixen la història. Presenten la Guerra de Successió com una guerra d’Espanya contra Catalunya, quan en realitat va ser una guerra civil en què un bàndol recolzava a un candidat a la Corona d’Espanya i l’altre, a un altre candidat. Ni tan sols tot Catalunya donava suport al mateix de forma absoluta, encara que així ens ho vulguin fer creure. Per contra, passen per alt tots els capítols històrics que no s’ajusten a les seves reivindicacions. El nacionalisme és una ideologia romàntica fonamentada en mites i emocions. Per això ha de construir una versió de la història no racional que s’acomodi als seus postulats polítics, i li importa poc que no tingui res a veure amb la realitat. Sense anar més lluny, cada 11 de setembre rendeixen homenatge, estelada en mà, als que lluitaven, literalment, «per son Rei, per son honor, per la Pàtria i per la llibertat de tota Espanya». Catalunya no és Espanya per invasió militar ni són cossos diferents. Catalunya és part d’Espanya per construcció històrica, participant com la resta de pobles de l’esdevenir històric, polític, econòmic, cultural, militar i social.

8) El nacionalisme pretén (i ho aconsegueix en moltes ocasions) impregnar tots els aspectes de la vida quotidiana del ciutadà, implantant abusivament els seus símbols en festes populars, institucions públiques, esportives, escoles… Això últim és el més greu. S’ensenya als nens una història falsa en la que es presenta a Espanya com una potència ocupant estrangera i se’ls educa en el seu odi, assegurant-se així la desafecció emocional i la futura assumpció de postulats polítics convenients al projecte rupturista de la burgesia catalana.

9) Els polítics tenen una clara funció pública: Servir al ciutadà. O almenys així hauria de ser. Si bé un polític, com qualsevol persona, pot equivocar-se, hi ha alguna cosa que no haurien cometre, i és irresponsabilitats. La convocatòria del referèndum d’autodeterminació és l’última i més greu d’elles en el cúmul de despropòsits nacionalista. La sola idea de convocar-lo i el camí recorregut fins aquí està provocant una fractura social que només es pot accentuar. Les conseqüències de tota aquesta bogeria estan per veure encara, però a nivells polítics, socials, afectius i econòmics podrien ser catastròfiques.

10) La conducta de la classe política hauria de ser exemplar. Per això, les crides dels líders separatistes a la desobediència civil i les estratagemes legals de la Generalitat per convocar el referèndum deslegitimen el mateix, alhora que estableixen un greu precedent.

11) Els polítics i organitzacions secessionistes s’han dedicat durant dècades a buscar culpables aliens per als problemes de Catalunya, excusant-se a sí mateixos i inoculant l’odi a Espanya amb mantras com el «Espanya ens roba», exacerbant així, amb mentides, les emocions de part de la població.

12) Per si fos poc, els requisits per votar són absolutament antidemocràtics, cosa curiosa en els que tant apel·len a la democràcia. Poden votar els joves de 16 anys, quan en unes eleccions ordinàries no poden. És a dir, no estan capacitats per triar el seu alcalde però sí per carregar-se un país amb segles d’història. Podrien votar també els estrangers residents a Catalunya. És que és legítim que algú que ni tan sols és d’un país pugui decidir sobre el futur del mateix? Podrien votar també els catalans residents a l’estranger però no els residents a la resta d’Espanya! Increïble. I, per descomptat, no podrien votar la resta d’espanyols, que haurien d’acceptar la divisió d’Espanya per nassos, com si la cosa no anés amb ells. Sens dubte, tot un exemple de democràcia.

No són pocs els arguments contra el legitimitat del referèndum d’autodeterminació, però per sobre de tots aquests n’hi ha un encara més important, i és que no hi ha raons objectives per a la ruptura. El simple capritx d’uns polítics i de la burgesia catalana no té absolutament res a veure ni amb la democràcia ni amb la llibertat amb la qual tant s’omplen la boca. Han enganyat a centenars de milers de persones amb mentides, mitges veritats i propaganda. Han inoculat un odi a Espanya absolutament injustificat i han instal·lat en la vida dels catalans una tensió innecessària i de conseqüències imprevisibles. Han perdut el seny.
I si us plau, no entenguin aquest escrit com un intent de culpar exclusivament d’aquesta situació als polítics nacionalistes. Si a Catalunya tenim separatistes, a molts racons d’Espanya tenim separadors i polítics tan irresponsables com aquests.

No al referèndum secessionista! Som Espanyols perquè som catalans! Prou mentides! Ni separatistes ni separadors!

R.C.

Categorías:CULTURA