Mapa d´una futurible Catalunya federal

Un bloguer ens demostra que entre la dèria i la racionalitat no hi ha més que un pas. Curiós article, de cóm hauri de ser la Cataluña intependent.Evidentment sense estar d´ñ acord, al menys és une sforç de pensar el furtu, ecara que ens porti a la bogeria:

«Fa anys i panys vaig preparar aquest hipotètic mapa d’una Catalunya independent i federal. Hi apareixen 20 vegueries federades en una confederació. Hi ha una influència molt forta de la Suïssa dels 26 cantons.

Encara que actualment sigui refractari a la idea d’una aRepública Catalan per molts motius, sigui quina sigui la forma que adopti finalment una Catalunya independent, és altament necessari que sigui federal. Amb monarquia o república. Pot semblar estrambòtic esmentar una hipotètica Monarquia Catalana. És, tanmateix, una forma que no es pot menystenir de cap manera per dos motius: d’una banda, podria permetre una solució a l’estil de Canadà tot mantenint el Rei d’Espanya com a Rei de Catalunya i agilitar la separació; d’una altra, aconseguiríem un cap d’Estat independent i neutral dels afers polítics, alhora que podríem moderar algunes tendències radicals i dissolvents encara presents, malauradament, per entre l’independentisme.

Retornem a la idea de la Catalunya federal. Mirem dos models federals modèlics: els Estats Units d’Amèrica i Suïssa. Tenen grans ciutats, no pas una gran ciutat. Reparteixen el pes econòmic arreu de la nació, no el concentren en una àrea metropolitana. Destrueixen tot ferment de centralisme i doten de responsabilitat política tota la nació, mentre n’enforteixen la construcció democràtica. Seria el millor remei contra la Barcelona-país i la Catalunya-ciutat que ara tenim establertes. Desenganyem-nos, Barcelona és més centralista que Madrid i absorbeix tota la vida del país. Hem d’estar orgullosos de Barcelona, però necessitem més ciutats i més territori. Si mirem el cas suís, que és amb qui podríem aprendre més coses, hi ha diverses grans ciutats i la capital no és a la més gran de totes, Zürich. L’equilibri entre Zürich, Ginebra, Basilea, Berna, Lucerna, Fribourg i Lausana és admirable. No es té por de la diversitat i l’equilibri territorial; no és blasmen els cantons rurals, ni les ciutats fagociten la vida de poble. Tampoc els fa por de tenir una capital del cantó fundacional de la nació com Schwyz amb 14,400 persones. I no passa res.

Creem la Suïssa catalana, federal, amb 20 vegueries: Aran, Bages, Barcelona, Berguedà, Camp, Cerdanya, Cervera, Ebre, Empordà, Garrotxa, Lleida, Montblanc, Noguera, Osona, Pallars, Penedès, Selva, Urgell, Urgellet i Vallès. Com Suïssa, tenim un Valais i tot! El nom, delimitació i nombre de vegueries combina diverses realitats històriques, com els comtats i les vegueries i col·lectes medievals, amb les divisions corregimentals i comarcals modernes. Només és una proposta. Però no és una mala proposta. És l’equilibri que ens manca en dos models actuals fallits: la comarca i la vegueria. La comarca vol ser una mancomunitat gran de municipis i la vegueria és una província petita que aplica un patró unitarista i centralista al nostre país.

No hem de tenir por, per exemple, d’una vegueria com la de Cervera. En la nostra història ha estat molt usual que una unitat territorial rebés el nom de la seva capital. Cervera té uns 9,000 habitants; Altdorf, capital del cantó d’Uri en té 8,000. Cap problema. Cervera és una ciutat amb capitalitat històrica sobre un territori de reconquesta i, per consegüent, amb verticalitat geogràfica, concebut de nord a sud. Com la majoria de vegueries catalanes, amb algunes excepcions. A més, Cervera va tenir universitat i té ferrocarril. Vaja, per què no pot ser capital d’una vegueria rural i agrícola situada entre els Urgells històrics i el Penedès?»
«

Categorías:MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS