Ordre de l’alcalde de Manresa, per la qual són cessats per motius ideològics diversos empleats municipals. entre ’ells, Isidre Alabern

Document que signa el metge Isidre Alabern i Vinyals com a President de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Manresa.

Isidre Alabern i Vinyals (Manresa 1888- 1936). Metge. President de l’Associació Catòlica de Pares de Família. L’estiu del 1936 el batlle de Manresa d´ERC, Francesc Marcet el cessà de la seva tasca com a metge del dipòsit municipal i el delatà al comitè antifeixista, fou assassinat per membres de la CNT-FAI i d´ERC de Manresa a causa de les seves conviccions catòliques i polítiques (era membre de la CEDA). Tot plegat, malgrat les quantitats econòmiques que la seva família pagava al Comitè Antifeixista de Manresa per, en principi, preservar-li la vida. On estava ell, els milicias donaven falses esperances.

Els empresonats anaven marxant quan els arribaven els papers de llibertat. Això és el que s’aparentava, però Alabern sabia que la veritat era molt més dura, i que en realitat aquells documents eren, de facto, l’ordre d’assassinat.

Per les nits compartia la cel·la amb el Sr. Francesc Blanch, mestre d’obres; amb Joan Galobardes, rector de Sant Pere Màrtir; amb Josep Antonell, beneficiat de la Seu i capellà de la Guia i de la presó de Manresa, i amb Pere Palomera, vicari de Santpedor. Els seus companys també esperaven il·lusionats els documents de llibertat; mentre, les tertúlies i les nits transcorrien plàcidament entre persones de pau. Alabern esperava el pitjor, amb resignació, ocultant la veritat als companys per evitar-los-hi un patiment innecessari.

El dia 1 d’octubre a les sis del mati, els milicians els van lliurar els papers de llibertat. Els van fer sortir i els van fer pujar al vehicle que els havia de dur a Barcelona, però en realitat va ser un curt viatge que acabà a la porta del cementiri municipal de Manresa. Aquí es va acabar el somni de llibertat dels seus companys de captivitat. La porta del cementiri era tancada, i després de trucar els milicians, l’enterramorts l’obrí. Els feren caminar entre les fileres de xipressos i blocs de nínxols, cap el fons. Alabern, per ajudar-lo a caminar, duia de bracet a mossèn Antonell, que tenia 74 anys i algunes limitacions. Arribats davant d’un mur, els van dir que s’havien de posar d’esquena, a la qual cosa el Dr. Alabern s’hi negà, dient que ell volia esperar la mort de cara, en coherència amb les seves creences religioses. Demanà al capellà al què ajudava que els donés l’absolució, la qual cosa feu. Estava més tranquil que els altres perquè ja s’ho esperava, i mentre brandava el crucifix que duia sempre, obsequi del Dr. Perelló, bisbe de Vic, li arribà la mort als 46 anys d’edat, deixant una vídua jove i la petita Montserrat.

Hores després hi va anar la família i l’enterramorts els informà que l’havien mort de ràfegues de metralladora, i que al Dr. Alabern li havia vist l’impacte d’un tret al front. Poc després, la família escoltava la consternació d’en Mariano, que lamentava el que havien fet els seus companys, dient-los-hi que el metge solament era un bon home i l’estimava. Aquests sentiments estan en contradicció amb el que s’expressa en el Sumaríssim contra aquest personatge, que davant la família simulava una actitud diferent a la real. El metge fou enterrat al mateix cementiri.

Al cap d’un mes es van presentar uns milicians al seu domicili, que van respectar, però van confiscar tot el que contenia la seva clínica i s’ho van endur en un camió. Solament hi deixaren una de les prestatgeries amb llibres i alguns títols penjats a les parets. Aquests escassos records els conserva la seva filla a la masia de cal Canyelles.

Categorías:CATALANS HISPANS