baler

Bandera de Baler, la última de Filipinas defendida principalmente por valencianos y cuatro catalanes. Ellos la trajeron a España

Ramón Mir i Brills (Guissona 1876). Pagès i soldat espanyol destinat a Filipines. Fou un dels 31 herois de Baler, o “Los últimos de Filipinas” que van resistir i sobreviure els 337 dies els atacs dels filipins. El lloc de Baler es va iniciar durant la guerra Hispano-Nord-americana, quan una cinquantena de soldats espanyols van ser assetjats al poble de Baler (districte de Aurora, illa de Luzón, Filipines), per una força d’independentistes filipins. La negativa continuada a rendir durant la durada del setge va donar al lloc una rellevància pública que va superar en molt la seva importància militar, fins al punt que als soldats espanyols que van lluitar allí se’ls coneix des de llavors com Els últims de Filipines.

los ultimos1

“Los supervivientes del destacamento de Baler fotografiados el 2 de septiembre de 1899 en el patio del cuartel Jaime I de Barcelona

La negativa inicial dels assetjats a rendir la plaça es basava en les ordres rebudes de defensar el lloc, que van quedar invalidades per la renúncia territorial que suposava el Tractat de París. Però els comandaments dels assetjats, incomunicats, es van negar a creure les notícies que els feien arribar els filipins, tement que tot fos un engany per obligar-los a rendir-se. Finalment, sis mesos més tard, una delegació espanyola va aconseguir arribar a Baler, comunicar la nova situació, convèncer de la seva veracitat als assetjats i aconseguir un acord que permetia als soldats abandonar el lloc sense ser fets presoners, i ser repatriats a Espanya amb tots els honors.

Altres catalans que varen participar en aquesta gesta foren Josep Pineda i Turàn (Sant Feliu de Codines 1867- Barcelona 1900, forner, va morir poc després d’arribar a Barcelona de les ferides sofertes); Pere Planas i Basagaña (Sant Joan de les Abadesses 1860, serraller, va compondre l’himne hispanista dels defensors de Baler (“Somos dos nobles soldados, dignos seremos del Batallón; siempre en la brecha nos encontramos, dando la vida por la Nación“), i fou qui va demanar per ell i tots els seus companys la “Medalla Laureada de San Fernando“) i en Pere Vila i Garganté (Taltaüll 1866- Barcelona 1946, cuiner. Fou detingut durant la guerra civil del 1936 i torturat a la “Checa de Sant Elies” de Barcelona).