El novel·lista i col·laborador d’El País, Javier Cercas, explica al setmanari italià L’Espresso que «estic preocupat pel dimoni del nacionalisme, per la recerca d’allò que és particular, pel separatisme que s’ha apoderat d’aquesta ciutat [Barcelona]. Aquí estan obsessionats per la por a perdre la seva identitat». Cercas afegeix que «però jo no sé què és la identitat. Potser és la voluntat de ser. Però, si és així, es tracta d’un discurs ociós i perillós, una utopia reaccionària que té els orígens en el pitjor romanticisme alemany. I vam veure les conseqüències d’això en el segle passat en tot el nostre continent «. I encara afegeix: «El nacionalisme català, com tots els altres, és una utopia assassina. Nosaltres, però, necessitem utopies raonables, i l’única utopia raonable és Europa».

El text de L’Espresso (considerat un referent progressista a Itàlia) té el format d’una visita a Barcelona guiada per l’escriptor, que descriu diversos indrets de la ciutat. Però, més enllà, Javier Cercas també introdueix una crítica personal al catalanisme, a qui considera responsable d’alguna mena de persecució contra ell: «És difícil ser un intel·lectual, un escriptor en un lloc on l’acusen de ser anticatalà, perquè t’obstines a escriure espanyol, i perquè penses que la idea de la independència catalana només defineix la voluntat d’un poder mesquí, provincial, garrepa, replegat sobre si mateix per por de confrontar-se amb els altres«.

Categorías:BIBLIOTECA Y CITAS