Cançó d’amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l’ideal, però la situació política féu que l’obra es prohibís abans de l’estrena. Sembla que aquest nom (la «ideal» era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem.

Després de la guerra civil va ser va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de poder-se representar.

L’acció es desenvolupa en una farga situada en un poble indeterminat del Vallespir, l’any 1793, en plena Revolució Francesa. L’argument de l’obra se centra en la història d’amor entre dos joves, l’Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com a objectiu de maridar-se amb Francina costi el que costi.

D’aquesta manera la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triangle amorós, alhora que il·lustra l’agitat moment històric que convulsionava la França de finals de segle XVIII.

Categorías:CULTURA / INDRETS (LUGARES)