Pau Alegre i Batet (Vilanova i la Geltrú 1875 –Costes de Garraf 1936). Advocat, diputat provincial monàrquic i ponent d´hisenda, propietari de la empresa industrial vilanovina “Alegre, Ferrer & Pi S. De C.”, i dirigent monàrquic. Fou el president… Leer más ›
HISTORIA
La “autarquía” franquista fue inventada por un catalanista-falangista
Por activa y por pasiva, una de las críticas que más han arreciado contra el franquismo fue la de intentar imponer la autarquía, sobre todo durante los primeros años del Régimen. El caso es que la idea viene de un… Leer más ›
Els Reis han retornat la Bandera del Terç de Requetés de Nª Sª de Montserrat
Fa dos anys desapareixia la bandera del Terç de Requetés de La nostra Senyora de Montserrat. Bandera que va ser dipositada als peus de la Moreneta en compliment d’una promesa durant la Guerra. La comunitat benedictina assegurava que havia estat… Leer más ›
«Farsa de Reyes Magos»: una obra revolucionaria de Alberti.
En 1936, poco después de las elecciones que dieron el triunfo al Frente Popular y cerca ya del comienzo de la Guerra Civil, César Muñoz Arconada (Astudillo, Palencia, 1898-Moscú, 1964), militante comunista y escritor «comprometido», puso en circulación un libro… Leer más ›
La primera cabalgata de Reyes en España se celebró en Barcelona
Al menos desde el siglo XIX han tenido lugar representaciones con los Reyes Magos como protagonistas en varios lugares de España. Así, el primer rastro documentado sobre estas representaciones se remonta al 5 de enero de 1855 en el «Diario… Leer más ›
Catalanes en el Consejo de Castilla (y 3): Durante Fernando VII
Fernando VII designa a 50 consejeros de Castilla13. De ellos tres son naturales de Cataluña. 1. Joaquín Sisternes y Feliu. Nació en Barcelona aproximadamente en 1770. Hijo del castellonenese Manuel Sisternes, fiscal del Consejo y Cámara de Castilla, y de… Leer más ›
Catalanes en el Consejo de Castilla (2): Durante Carlos IV
Carlos IV elige, de un total de 69 magistrados del Consejo de Castilla, a tres catalanes: 1. Gabriel de Achútegui Manrique, nacido en Cervera el 3 de abril de 1736. Era hijo de Juan Bautista Achútegui, natural de la anteiglesia… Leer más ›
Catalanes en el Consejo de Castilla (1): De Felipe V a Carlos III
Cuando finaliza el siglo XVII, la monarquía austríaca gobierna mediante trece Consejos: de Estado, de Guerra, de Castilla, de la Cámara, de Hacienda, de Órdenes, de la Inquisición, de la Cruzada, de Aragón, de las Indias, de Navarra, de Flandes… Leer más ›
El Decret de Nova Planta i els efectes de la desaparició d´Aduanes interiors
La integració en l’àmbit aranzelari de la Corona de Castella després del 1714 segurament facilitava la penetració del comerç català al mercat espanyol i una major especialització productiva. La unió donava lloc a un àrea de mercat comuna major… Leer más ›
Antiguos militantes de la Organización Comunista de España: Ferran Mascarell i Canalda, actualmente independentista
Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 10 de julio de 1951) es un historiador y político independentista de Cataluña, que se autodefine como «socialdemócrata, catalanista e independentista». Fue consejero de Cultura de la Generalidad de Cataluña (con Pascual… Leer más ›
La primera despenalización del aborto en España, se realizó en Cataluña, en 1936.
El 25 de diciembre de 1936, en Cataluña, se legaliza el aborto libre durante las 12 primeras semanas de embarazo mediante decreto firmado por Josep Tarradellas y publicado el 9 de enero de 1937 (Diari Oficial de la Generalitat… Leer más ›
Catalans hispans: Assassinat d´Antoni Albertí Casanoves
Antoni Albertí Casanoves. (Àger 1887- Riba-roja 1936). Sacerdot. Estudià en el Seminari de Lleida i fou ordenat sacerdot el 28 de maig de 1904. Ocupà diverses destinacions. Fou vicari de Velilla de Cinca, i després d’Almacelles; ecònom d’Alfarràs; rector de… Leer más ›
L´amagada ossera de la cofraria dels esteves
Si envoltem la catedral de Barcelona pel carrer dels Comtes, trobarem més vestigis del passat gremial de Barcelona relacionats amb els sellers. Aquests pertanyien a la confraria dels esteves, és a dir, tenien com a patró Sant Esteve, però el… Leer más ›
La Llegenda del tribut de les cent doncellez i Sant Esteve
Retaule de Sant Esteve Protomàrtir en la Parròquia de Sant Esteve (Granollers), on es recull el alliberament de Galceran de Pinós Caiguda la ciutat d’Almeria, els moros fugiren terra endins cap als dominis del rei moro de Granada, que… Leer más ›
Per què es celebra Sant Esteve només a pobles de Catalunya?
La tradició de celebrar Sat Esteve ens arriba del temps de la “Marca Hispànica” de l’imperi franc. En l´imperi carolingi es va establir que l’endemà de cada pasqua seria festiu. És precisament per això que els pobles de la cristiandat… Leer más ›
La Delegació local de Falange a Sant Cugat es va fundar amb ex-catalanistes
La delegació de Sant Cugat de FET i de les JONS es va constituir el febrer de 1939. El primer jefe local va ser Josep M. Cardelús, home proper a Acció Catalana durant la República, substituït el 3 de maig… Leer más ›
Josep Maria Socias Humbert, último alcalde no electo de Barcelona: de franquista a socialista
Josep Socias Humbert fue el último alcalde no electo de la ciudad, entre diciembre de 1976 y enero de 1979, en un periodo particularmente agitado de la capital catalana, escenario de múltiples reivindicaciones sociales y políticas. Socias Humbert había nacido… Leer más ›
Propaganda catalana contra el francés en la Guerra de la Independencia (y 4)
Josep Coromina Faralt (1766-1834)30, sin llegar a la talla de Ametller o Fontanals, grabó al buril y al aguafuerte estampas como la Visita de la batalla dada en las colinas del Bruch en Cataluña el día 6 de junio… Leer más ›
El romanticisme literari en l´origen del catalanisme (5)
Fins als anys cinquanta (del segle XIX), la literatura de recreació històrica havia estat bàsicament medievalista, en consonància amb unes preferències romàntiques clares. Les excepcions més notables provenien del tractament, patriòtic i exaltat, de la Guerra de Successió en… Leer más ›
Propaganda catalana contra el francés en la Guerra de la Independencia (3)
Francesc Fontanals i Rovirosa (1777-1827), a diferencia de Planella o Ametller, Fontanals derrochó lealtad hacia FernandoVII y patriotismo. Lo cual le fue reconocido por una comisión: “La Comisión cree justo cree justo que se le satisfaga hasta el dia,… Leer más ›
Francisco Robert Graupera: de falangista a convergente
Francisco Robert Graupera fue gobernador civil de Tarragona en 1977 de la mano de Martín Villa (actualmente franquista reciclado), por entonces Gobernador civil de Barcelona. Anteriormente había sido alcalde franquista de la ciudad de Mataró. Y de más joven… Leer más ›
GERUNDA FIDELISSIMA CIVITAS, 1653
A últimos del mes de julio de 1653, las fuerzas ‘francesas pusieron sitio a la ciudad de Gerona, después de haber ocupado todo el Ampurdán. La situación de la ciudad, en donde habíanse encerrado las tropas reales de la región… Leer más ›
Propaganda catalana contra el francés en la Guerra de la Independencia (2)
Blai Ametller i Rotllan (1768-1841)24, quien también grabó estampas de exaltación patriótica como la calcografia titulada Dia 24 de Agosto de 1808. Proclamacion de Fernando VII en la plaza mayor de Madrid tuvo una actitud parecida a Planella, ya que… Leer más ›
Propaganda catalana contra el Francés en la Guerra de la Independencia (1)
Durante la Guerra de la Independencia la labor propagandística contra el francés fue prodigiosa. Destacaron numerosos artistas catalanes de los que iremos dando cuenta. artistas quedaron forzosamente apartados de sus quehaceres al ser desterrados o encarcelados por el invasor, sea… Leer más ›
Josep Maria Coll i Majó: de franquista a convergent
Josep Maria Coll i Majó: (Sant Celoni, 1926) fue alcalde de Sant Celoni del 1959 al 1966, por su inquebrantable lealtad al régimen franquista. Nombrado concejal en 1954 ocupa la alcaldía entre 1959 y 1966. Durante su mandato fue ejecutado… Leer más ›
El romanticisme literari en l´origen del catalanisme (1)
Els últims anys de la dècada de 1850 i els primers de la següent van resultar determinants per al desenvolupament de la Renaixença. També fou quan la recuperació de la llengua catalana com a instrument apte per a tots els… Leer más ›
Josep Jubany Deumal: de franquista a membre de l´Estat Català
Josep Jubany Deumal, fou alcalde de Montseny de 1970 a 1983. Propietari rural, comerciant de gra i pinso, ramader i carnisser. Membre de FET y de las JONS i responsable màxim d’aquest partit al municipi de Montseny, fou regidor… Leer más ›
Ramon Rosell García: alcalde de Granera, catalanisme durant el franquisme
Ramon Rosell García (Barcelona, 1926 – Granera, 1994). Comerciant. Fou el gerent d’una empresa concessionària de peix al mercat central de peix de Barcelona, negoci que havia heretat dels seus pares (Climent Rosell i Rosa Garcia), ja que la família… Leer más ›
El Caliu Ilerdenc
El Caliu Ilerdenc se fundó el 24 de julio de 1941. Era un club gastronómico y literario de la capital ilerdense que tuvo una gran influencia política en la ciudad durante los primeros años del franquismo. La mayoría de… Leer más ›
Enrique Olivé Martínez: de franquista a convergent
Enric Olivé Martínez era un home d’orígens humils, fill de ferroviaris. Residia a Tarragona quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Com que era president de la Federació de Joves Cristians, va ser empresonat i condemnat a mort. El febrer… Leer más ›
Un sacerdot expert gramàtic enemic de Pompeu Fabra: Mn. Grandia.
Mossèn Marià Grandia i Soler (Vallcebre 1865 – Madrid 1929), ha estat –fins ara– molt poc estudiat, llevat d’una petita biografia de Mn. Enric Bartrina i de dos articles a l’Erol . Molt probablement és el gramàtic més important del… Leer más ›
On es troba una població anomenada Pins del Vallès?
Durant la Guerra Civil, els republicans van canviar el nom de moltes poblacions amb onomàstica de sants catòlics. Així, per exemple, Sant Cugat del Vallès, va passar a nominar-se Pins del Vallès. Sant Andreu del Palomar va ser batejat… Leer más ›
Un capitán de la Legión fue alcalde de Barcelona, por unas horas.
El 26 de enero de 1939, entraban las fuerzas nacionales en Barcelona. El acontecimiento da mucho de sí, por el sinfín de anécdotas que se produjeron en ese día. Una de ellas se refiere al primer alcalde de Barcelona… Leer más ›
Miguel Montaña Carrera: de franquista a Convergent
Miguel Montaña Carrera. Fue nombrado alcalde de Lérida por Franco en 1974 y confirmado por Arias Navarro después. Además, fue consejero local del movimiento nacional y procurador de las cortes franquistas. En las elecciones generales de 1977 fue candidato por… Leer más ›
Carles Fontseré Carrió (1916-2007): El mejor cartelista republicano de la Guerra civil, de joven había sido carlista
Carlos Fontseré el estallar la Guerra Civil, pasa a formar parte del Comité Revolucionario del Sindicato de Dibujantes Profesionales. Dentro de este grupo aplica su talento artístico a la creación de carteles de apoyo a la causa republicana, organizando un… Leer más ›
Barcelona 1713: El Regiment d’infanteria «Immaculada Concepció»
El Regiment d’infanteria nº3 «Immaculada Concepció de la Verge Maria» s’alçà el 1713 després de la Traïció Anglesa. També fou conegut amb el sobrenom de Villarroel, doncs aquest l’organitzà directament. El Coronel Gregorio de Saavedra y Portugal, home de confiança… Leer más ›
La Inmaculada y el milagro de Empel. Por qué es fiesta el 8 de diciembre.
Diciembre de 1585. España es entonces una potencia mundial; de hecho, la gran potencia mundial. Y católica. Por aquel entonces, España daba al mundo hombres grandes de verdad como Alejandro Farnesio o Don Francisco de Bobadilla. En Flandes se libra… Leer más ›
Josep Gomis i Martí: de franquista a convergent
Josep Gomis Martí neix, l’any 1934, en una família humil, i restà sense pare als cinc anys. De ben jove col·laborà en la vida social de la vila i s’interessà per la política. Va estar un dels polítics montblanquins… Leer más ›
Cuando Cataluña proclamó Rey a Enrique IV de Castilla: la alianza de Cataluña y Castilla contra Aragón (1462).
En el año 1462, se rebelan una parte de los catalanes contra Juan II de Aragón -padre de Fernando el Católico– por entender que poseía injustamente el reino y que, por su alianza con el rey de Francia, representaba… Leer más ›
El primer guerriller català de la Guerra de la Independència: Antoni Franch
Antoni Franch i Estalella, (Igualada, 9 d’agost de 1778 – 18 de març de 1855) fou un propietari i fabricant tèxtil, cap del sometent igualadí durant la Guerra del Francès, convertit en militar i nomenat comandant i tinent coronel en… Leer más ›