José María Raventós Blanch va ser Industrial del cava, gran propietari vitivinícola i enginyer químic. Propietari de Can Codorniu, l’empresa bàsica de l’economia local. Avi i pare de la Lliga Regionalista passats al sector franquista durant la guerra. Franco s’instal.là… Leer más ›
HISTORIA
Ramón Mercader, asesino de Trotsky, era hijo de una familia burguesa catalanista
Cómo un joven catalán de veintisiete años, hijo de la burguesía barcelonesa, consiguió convertirse en uno de los asesinos más conocidos de la historia, se pregunta Nuria Amat al reflexionar sobre Ramón Mercader, el hombre que se convirtió en mano… Leer más ›
Alfons Miàs: el padre el catalanismo en el Rosellón, fue un «fascista» colaboracionista de Vichy
Alphonse Mias, más conocido como Alfons Miàs, con el nombre en catalán con el cual él mismo firmaba (Palalda, Amélie-les-Bains-Palalda, 1903 – Barcelona, 1950), fue un político y escritor francés, considerado el padre del catalanismo en el Rosellón francés, que… Leer más ›
Una crónica del Barça al ganar la IV Copa del Generalísimo.
El ‘Barcelona’ alcanzó el título de campeón de España, venciendo al ‘Atlético de Bilbao’ por 4 a 3. Franco presenció el partido e hizo entrega del IV Trofeso de su nombre siendo aclamado, según relata La Vanguardia en… Leer más ›
Lluis Badó i Noguera, Alcalde de Sant Quirze de Safaja: de franquista a convergent
Lluis Badó i Noguera. Propietari rural i hostaler. Descendent d’una nissaga de propietaris amb la casa pairal al mas Badó, l’any 1955 va convertir la finca en hotel i s’encarregà de gestionar-lo. El convertí en un hotel… Leer más ›
Misiones de capuchinos catalanes en el Orinoco (y 4)
El esplendor de estas misiones catalanas decayó a finales del siglo XVIII, aunque todavía encontramos en 1816 una expedición compuesta por quince capuchinos dispuestos a relanzar las misiones. También aparece la figura fray Pedro de Lliçà de Munt que… Leer más ›
El franquismo celebró el 50 aniversario de Prat de la Riba
José María de Muller d´Abadal estaba emparentado con la célebre saga catalanista de los Vila d´Abadal. Los Muller son conocidos todavía hoy por sus famosos vinos de Misa. José María fue presidente de la Diputación de Barcelona durante los años… Leer más ›
Misiones de capuchinos catalanes en el Orinoco (3)
Entre los fervorosos misioneros catalanes debemos destacar especialmente dos: Fray Benito de la Garriga y Fray Mariano de Mataró. En el año 1772 remontaron el Orinoco y cruzaron la Gran Sabana, pisando territorios que nunca antes habían visto ojos… Leer más ›
Misiones de capuchinos catalanes en el Orinoco (2)
Las dificultades fueron tales que hasta 1722 los capuchinos no consiguen una evangelización sistemática y fructífera. Ello fue posible gracias a varios frailes como Tomás de Santa Eugenia, Dionís de Barcelona o fray Brú de Barcelona, entre otros. Estos intrépidos… Leer más ›
La Creu del Carlí, en Seva (Osona).
Ben a prop de la població osonenca de Seva i solitària al mig de la muntanya a l’extrem del Pla de Terrades, hi ha una creu monumental en record del soldat carlí mort el 23 d’agost de 1873 durant la tercera… Leer más ›
Misiones de capuchinos catalanes en el Orinoco (1)
En 1646, el Papa Inocencio X autorizaba a los franciscanos españoles la fundación de misiones en América. En principio acudieron frailes andaluces. Pero la labor era tan ingente que pronto reclamaron la ayuda de frailes navarros y de la… Leer más ›
Los primeros canarios evangelizados hablaban catalán
Por una bula papal expedida por Clemente VI, el 7 de noviembre de 1351, sabemos de la presencia de indígenas canarios traídos a Mallorca. La documentación es escasa pero indirectamente se conoce la expedición de Doménech Gual y su… Leer más ›
1936: Els Alegre, una família assassinada; pare i tres fills.
Pau Alegre i Batet (Vilanova i la Geltrú 1875 –Costes de Garraf 1936). Advocat, diputat provincial monàrquic i ponent d´hisenda, propietari de la empresa industrial vilanovina “Alegre, Ferrer & Pi S. De C.”, i dirigent monàrquic. Fou el president… Leer más ›
La “autarquía” franquista fue inventada por un catalanista-falangista
Por activa y por pasiva, una de las críticas que más han arreciado contra el franquismo fue la de intentar imponer la autarquía, sobre todo durante los primeros años del Régimen. El caso es que la idea viene de un… Leer más ›
Els Reis han retornat la Bandera del Terç de Requetés de Nª Sª de Montserrat
Fa dos anys desapareixia la bandera del Terç de Requetés de La nostra Senyora de Montserrat. Bandera que va ser dipositada als peus de la Moreneta en compliment d’una promesa durant la Guerra. La comunitat benedictina assegurava que havia estat… Leer más ›
«Farsa de Reyes Magos»: una obra revolucionaria de Alberti.
En 1936, poco después de las elecciones que dieron el triunfo al Frente Popular y cerca ya del comienzo de la Guerra Civil, César Muñoz Arconada (Astudillo, Palencia, 1898-Moscú, 1964), militante comunista y escritor «comprometido», puso en circulación un libro… Leer más ›
La primera cabalgata de Reyes en España se celebró en Barcelona
Al menos desde el siglo XIX han tenido lugar representaciones con los Reyes Magos como protagonistas en varios lugares de España. Así, el primer rastro documentado sobre estas representaciones se remonta al 5 de enero de 1855 en el «Diario… Leer más ›
Catalanes en el Consejo de Castilla (y 3): Durante Fernando VII
Fernando VII designa a 50 consejeros de Castilla13. De ellos tres son naturales de Cataluña. 1. Joaquín Sisternes y Feliu. Nació en Barcelona aproximadamente en 1770. Hijo del castellonenese Manuel Sisternes, fiscal del Consejo y Cámara de Castilla, y de… Leer más ›
Catalanes en el Consejo de Castilla (2): Durante Carlos IV
Carlos IV elige, de un total de 69 magistrados del Consejo de Castilla, a tres catalanes: 1. Gabriel de Achútegui Manrique, nacido en Cervera el 3 de abril de 1736. Era hijo de Juan Bautista Achútegui, natural de la anteiglesia… Leer más ›
Catalanes en el Consejo de Castilla (1): De Felipe V a Carlos III
Cuando finaliza el siglo XVII, la monarquía austríaca gobierna mediante trece Consejos: de Estado, de Guerra, de Castilla, de la Cámara, de Hacienda, de Órdenes, de la Inquisición, de la Cruzada, de Aragón, de las Indias, de Navarra, de Flandes… Leer más ›
El Decret de Nova Planta i els efectes de la desaparició d´Aduanes interiors
La integració en l’àmbit aranzelari de la Corona de Castella després del 1714 segurament facilitava la penetració del comerç català al mercat espanyol i una major especialització productiva. La unió donava lloc a un àrea de mercat comuna major… Leer más ›
Antiguos militantes de la Organización Comunista de España: Ferran Mascarell i Canalda, actualmente independentista
Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 10 de julio de 1951) es un historiador y político independentista de Cataluña, que se autodefine como «socialdemócrata, catalanista e independentista». Fue consejero de Cultura de la Generalidad de Cataluña (con Pascual… Leer más ›
La primera despenalización del aborto en España, se realizó en Cataluña, en 1936.
El 25 de diciembre de 1936, en Cataluña, se legaliza el aborto libre durante las 12 primeras semanas de embarazo mediante decreto firmado por Josep Tarradellas y publicado el 9 de enero de 1937 (Diari Oficial de la Generalitat… Leer más ›
Catalans hispans: Assassinat d´Antoni Albertí Casanoves
Antoni Albertí Casanoves. (Àger 1887- Riba-roja 1936). Sacerdot. Estudià en el Seminari de Lleida i fou ordenat sacerdot el 28 de maig de 1904. Ocupà diverses destinacions. Fou vicari de Velilla de Cinca, i després d’Almacelles; ecònom d’Alfarràs; rector de… Leer más ›
L´amagada ossera de la cofraria dels esteves
Si envoltem la catedral de Barcelona pel carrer dels Comtes, trobarem més vestigis del passat gremial de Barcelona relacionats amb els sellers. Aquests pertanyien a la confraria dels esteves, és a dir, tenien com a patró Sant Esteve, però el… Leer más ›
La Llegenda del tribut de les cent doncellez i Sant Esteve
Retaule de Sant Esteve Protomàrtir en la Parròquia de Sant Esteve (Granollers), on es recull el alliberament de Galceran de Pinós Caiguda la ciutat d’Almeria, els moros fugiren terra endins cap als dominis del rei moro de Granada, que… Leer más ›
Per què es celebra Sant Esteve només a pobles de Catalunya?
La tradició de celebrar Sat Esteve ens arriba del temps de la “Marca Hispànica” de l’imperi franc. En l´imperi carolingi es va establir que l’endemà de cada pasqua seria festiu. És precisament per això que els pobles de la cristiandat… Leer más ›
La Delegació local de Falange a Sant Cugat es va fundar amb ex-catalanistes
La delegació de Sant Cugat de FET i de les JONS es va constituir el febrer de 1939. El primer jefe local va ser Josep M. Cardelús, home proper a Acció Catalana durant la República, substituït el 3 de maig… Leer más ›
Josep Maria Socias Humbert, último alcalde no electo de Barcelona: de franquista a socialista
Josep Socias Humbert fue el último alcalde no electo de la ciudad, entre diciembre de 1976 y enero de 1979, en un periodo particularmente agitado de la capital catalana, escenario de múltiples reivindicaciones sociales y políticas. Socias Humbert había nacido… Leer más ›
Propaganda catalana contra el francés en la Guerra de la Independencia (y 4)
Josep Coromina Faralt (1766-1834)30, sin llegar a la talla de Ametller o Fontanals, grabó al buril y al aguafuerte estampas como la Visita de la batalla dada en las colinas del Bruch en Cataluña el día 6 de junio… Leer más ›
El romanticisme literari en l´origen del catalanisme (5)
Fins als anys cinquanta (del segle XIX), la literatura de recreació històrica havia estat bàsicament medievalista, en consonància amb unes preferències romàntiques clares. Les excepcions més notables provenien del tractament, patriòtic i exaltat, de la Guerra de Successió en… Leer más ›
Propaganda catalana contra el francés en la Guerra de la Independencia (3)
Francesc Fontanals i Rovirosa (1777-1827), a diferencia de Planella o Ametller, Fontanals derrochó lealtad hacia FernandoVII y patriotismo. Lo cual le fue reconocido por una comisión: “La Comisión cree justo cree justo que se le satisfaga hasta el dia,… Leer más ›
Francisco Robert Graupera: de falangista a convergente
Francisco Robert Graupera fue gobernador civil de Tarragona en 1977 de la mano de Martín Villa (actualmente franquista reciclado), por entonces Gobernador civil de Barcelona. Anteriormente había sido alcalde franquista de la ciudad de Mataró. Y de más joven… Leer más ›
GERUNDA FIDELISSIMA CIVITAS, 1653
A últimos del mes de julio de 1653, las fuerzas ‘francesas pusieron sitio a la ciudad de Gerona, después de haber ocupado todo el Ampurdán. La situación de la ciudad, en donde habíanse encerrado las tropas reales de la región… Leer más ›
Propaganda catalana contra el francés en la Guerra de la Independencia (2)
Blai Ametller i Rotllan (1768-1841)24, quien también grabó estampas de exaltación patriótica como la calcografia titulada Dia 24 de Agosto de 1808. Proclamacion de Fernando VII en la plaza mayor de Madrid tuvo una actitud parecida a Planella, ya que… Leer más ›
Propaganda catalana contra el Francés en la Guerra de la Independencia (1)
Durante la Guerra de la Independencia la labor propagandística contra el francés fue prodigiosa. Destacaron numerosos artistas catalanes de los que iremos dando cuenta. artistas quedaron forzosamente apartados de sus quehaceres al ser desterrados o encarcelados por el invasor, sea… Leer más ›
Josep Maria Coll i Majó: de franquista a convergent
Josep Maria Coll i Majó: (Sant Celoni, 1926) fue alcalde de Sant Celoni del 1959 al 1966, por su inquebrantable lealtad al régimen franquista. Nombrado concejal en 1954 ocupa la alcaldía entre 1959 y 1966. Durante su mandato fue ejecutado… Leer más ›
El romanticisme literari en l´origen del catalanisme (1)
Els últims anys de la dècada de 1850 i els primers de la següent van resultar determinants per al desenvolupament de la Renaixença. També fou quan la recuperació de la llengua catalana com a instrument apte per a tots els… Leer más ›
Josep Jubany Deumal: de franquista a membre de l´Estat Català
Josep Jubany Deumal, fou alcalde de Montseny de 1970 a 1983. Propietari rural, comerciant de gra i pinso, ramader i carnisser. Membre de FET y de las JONS i responsable màxim d’aquest partit al municipi de Montseny, fou regidor… Leer más ›
Ramon Rosell García: alcalde de Granera, catalanisme durant el franquisme
Ramon Rosell García (Barcelona, 1926 – Granera, 1994). Comerciant. Fou el gerent d’una empresa concessionària de peix al mercat central de peix de Barcelona, negoci que havia heretat dels seus pares (Climent Rosell i Rosa Garcia), ja que la família… Leer más ›