Francesc Gorina i Graells, amb 12 anys va marxar de casa i va anar a treballar a peu a Sabadell, on va viure alguns anys i s’afilià a la CNT. En els primers mesos de la Guerra Civil, la presentació… Leer más ›
HISTORIA
Quan la República assassinava a catalans: Afusellaments al Prat del Triai
A Olot i els pobles de la comarca hi havia una Fossa comuna amb tots els cossos dels assassinats al Prat del Triai (1936) i a d’altres indrets, així com combatents de L´Exèrcit nacional. Un monument ho commemora. 36 assassinats; tenim dades de 30 d´ells:… Leer más ›
La «rauxa» de la veritable Catalunya endins: els catalans hispans
A principios del siglo XX, cuando nacía el catalanismo, todavía quedaba una sociedad tradicional de catalanes hispanos, capaces de defender la unidad de España a machamartillo. Y, lo más evidente, es que nadie podría duda de su catalanidad. En… Leer más ›
Santa Madrona, la patrona oblidadíssima i els espiadimonis
Diuen que fa molt i molt de temps al segle III dC, en l’època en què l’emperador Dioclecià perseguia els cristians arreu, va néixer a Barcelona una noia anomenada Madrona, que de ben jove va anar a viure a Salònica… Leer más ›
La participació dels sometents d’Igualada a la batalla del Bruch
Pel que fa a la participació dels sometents d’Igualada al Bruch, cal assenyalar la partida d’igualadins que, sota el comandament dels germans Llimona, va partir el dia 5 de juny i una altra que sortí el dia 6 amb la… Leer más ›
La desmemoria de Codorniu: las izquierdas casi liquidan la empresa en 1931
En iniciar-se la dècada dels trenta, Codorníu, S.A. era de lluny l’empresa més important del municipi de Sant Sadurní. El seu propietari, Manuel Raventós Doménech (1866 – 1930), havia constituït el 1926 la societat anònima amb un capital de cinc… Leer más ›
Principio de autodeterminación, menos para los negros (el esclavismo y la burguesía catalana)
Está documentada la participación de embarcaciones catalanas en el tráfico negrero desde 1789 hasta mediados del siglo XIX. El comercio de esclavos pasó por un periodo legal (1789-1820) y otro ilegal (1821-1845). La causa más importante del comercio de esclavos… Leer más ›
Les accions del Bruc: Catalunya canta a Espanya
El dia 5 de juny de 1808 havia plogut molt i la columna d’uns 3.800 homes comandada pel general Schwartz, que es dirigia cap a Lleida i Saragossa, es va detenir a Martorell. Això va donar temps als pobles del… Leer más ›
Lo que debería recordar el padre Abad de Montserrat
Exhumació de les despulles d’onze dels monjos assassinats per ser enterrades a la cripta de la basílica. «Aquell dia els residents, pressentint quelcom, l’havien dedicat especialment a la pregària. Vers les onze de la nit uns milicians armats que perseguien… Leer más ›
El otro 6 de Octubre de 1934: un masón encabezó la reacción españolista contra Companys
Barcelona, 6 de octubre de 1934. A las 8 de la tarde, desde el balcón de la Generalitat, el president Lluís Companys proclama el Estado Catalán dentro de la República Federal Española. Escamots de Estat Català y militantes de… Leer más ›
La història de l’Àngel Custodi del Portal de l’Àngel de Barcelona (i Hostafrancs)
El Portal de l’Àngel no sempre s’havia anomenat així, i fou després d’un miracle succeït en aquell indret que es va decidir rebatejar-ho. Al segle XIII, en època de Jaume I la ciutat de Barcelona ja feia un temps que… Leer más ›
Francesc de Paula Fargas i Torras: de catalanista a alcalde franquista de Castellterçol
Francesc de Paula Fargas i Torras va ser Farmacèutic i propietari rural. Fou militant de la Lliga Regionalista. El juny de 1931, poc després de la proclamació de la Segona República, fou nomenat jutge municipal suplent de Castellterçol i… Leer más ›
Visca la cultura: Església Catedral del San Esperit de Terrassa (1936)
Amb la revolució de 1936 a Terrassa hi havia un ambient molt tens. Es prohibia que les campanes toquessin. Les eleccions del 1936 les havia guanyat l’esquerra, i una terrible i sanguinària patrulla de control, juntament amb el comitè local, assassinaren moltes… Leer más ›
Salvador Prat i Pou: de Republicà a batlle franquista de Llinars
Salvador Prat i Pou, conegut popularment com a Salvador fuster continuà l’ofici del seu pare. Casat amb una filla de Josep Sanfeliu, important constructor de Llinars, i cunyat de Joan Casellas, que fou alcalde de Llinars (1930-1931, 1935-1936). Amb Casellas… Leer más ›
La Broma del Torín: La primera bullanga barcelonina l’any 1835
El dia 23 de juliol del 1835, en plena guerra contra els carlins, la diligència que enllaçava Barcelona amb Reus, principals bastions liberals, va arribar amb notícies del sud: El 19 de juliol, membres liberals de la Milícia Urbana de… Leer más ›
Marc Taxonera i Comas, arxiver de Montserrat: de requeté a organitzador de l´Assemblea de Catalunya. Però fins i tot ara diu coses interessants.
Entrevistat a la revista Lligall, aquest monjo de Montserrat ja difunt, Marc Taxonera i Comas, historiador, bibliotecari i arxiver, repasa la història que va viure en persona i realitza judicis interessants. Durant la Guerra Civil la seva familia va… Leer más ›
Visca la cultura: com va quedar al 1936 l´Església de Santa Maria de Badalona
Aquest temple parroquial, del segle XVIII d’estil neoclàssic, fou saquejat el 19 de juliol del 1936 i incendiat en diverses ocasions durant el mateix any. El temple quedà sense coberta, els seus murs esquerdats i l’edifici gairebé completament destruït…. Leer más ›
Quan la revolució va passar per Santa Maria de Sants
Durant el fets de l’estiu de 1909, coneguts com la Setmana Tràgica, els revoltats van intentar incendiar la parròquia sense èxit. El seu emplaçament al mig d’un barri obrer per excel·lència, poblat de classes proletàries que patien mancances, suposava… Leer más ›
Cuando Barcelona tenía su Teatro España
Situat al número 380 del carrer Corts (avui Gran Via de les Corts Catalanes), just davant de la plaça de toros de Les Arenes i tocant a Plaça Espanya, el Teatro España va obrir portes l’any 1909. S’havia edificat sobre… Leer más ›
La primera edición de «Mi lucha» de Hitler, se editó en Barcelona, por la editorial Araluce
L´edifici de la foto, es tracta de l’Editorial Araluce, bastida en aquell indret cap a 1915 segons un projecte de l’arquitecte Guillem Busquets. El seu propietari Ramon de San Nicolás Araluce (1865-1941) fou un editor nat a Santander, que… Leer más ›
La masonería en el callejero del barrio de Gracia
A principios de siglo, cuando las calles recibieron sus nombres, la clase política de Barcelona estaba muy influenciada por la masonería, a la que muchos de ellos pertenecían. Libertad, igualdad y fraternidad es el lema de la Gran Logia de Francia,… Leer más ›
¿Cómo era el colegio alemán cuando estudiaba Jordi Pujol?
Los padres de Jordi Pujol, cuando éste tenía cinco años, buscando una escuela de calidad y no religiosa, decidieron apuntarle al Colegio Alemán de Barcelona. Al estallar la guerra en 1936, la escuela cerró y la familia Pujol Soley se volvió a… Leer más ›
Antoni Griera, primer rector del Sant Cugat de la postguerra, expert en català i tradicionalista
El primer rector que es va fer càrrec de la parròquia de Sant Pere d’Octavià després de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat va ser mossèn Antoni Griera Gaja, que havia demanat aquesta parròquia a les jerarquies… Leer más ›
Els «conqueridors» de 1939 … eran catalans
És més que significatiu que els primers batlles després de la Guerra Civil a Cataluña, van ser gairabé tots catalans. Veieu un exemple. El franquisme va trovar prou catalans per governar els ajuntaments. Anys – Alcaldes – Municipis 1939 –… Leer más ›
El padre del Ensanche barcelonés, Ildefonso Cerdà, fue menospreciado por la burguesía catalanista y murió en la ruina.
Hasta 1970 sus restos mortales de Ildefonso Cerdà estuvieron olvidados en Las Caldas de Besaya (Cantabria) donde solo y arruinado había fallecido mientras descansaba en un balneario. Durante mucho tiempo, incluso en vida, Cerdá fue menospreciado y su obra muy… Leer más ›
Hermenegild Almirall i Romeu: de catalanista a falangista
Hermenegild Almirall i Romeu. (Gelida 1904 -1969). Propietari i polític dretà. Hereu de la masia «cal Duran». Empresari agrícola i ramader, fou un innovador a Catalunya al construí les primeres granges intensives de gallines i posteriorment de porcs. Finalment, impulsarà… Leer más ›
Las distintas caras de La Vanguardia
Dos, pero podrían ser tres. Por ejemplo, podrían encabezar ahora con un ‘Al servicio de Mas y el prusés‘, o tal vez con un ‘Siempre al servicio del poder’, con lo cual se ahorrarían cambiar cada cierto la cabecera,… Leer más ›
«El locomotor»: el periódico catalán que quería dirigir los destinos de España
El periòdic El Locomotor apareix com un intent de presentar una nova política i un nou programa per als conservadors catalans, en certa manera complementari d’El Bien Público, que estava més dirigit a orientar i difondre la política econòmica… Leer más ›
La «Nova Cançó» surgió en el progresista Centro de Influencia Católica Femenina (CICF)
En septiembre de 1952 nacía el Centro de Influencia Católica Femenina (CICF) una institución que pretendía reforzar y modernizar el papel de la mujer en el ámbito religioso a través de la formación educativa y cultural. Con los años, el… Leer más ›
De catalanista a franquista: Isidre Anglí i Palaudàries
Isidre Anglí i Palaudàries, (Caldes de Montbui, 1895 – 1974). Hoteler i fabricant. Fill de Joan Anglí i Peig, que havia estat alcalde de Caldes entre 1912 i 1914, va incorporar-se a l’Ajuntament com a regidor l’any 1924, nomenat pel Governador… Leer más ›
Un president de la Diputació franquista que organitzava cursos de català
Josep M. MULLER I D’ABADAL (1967-1973) Per decret del ministre de la Governació fou nomenat president de la Diputació. Fou procurador a Corts i conseller nacional del Movimiento. La seva presidència es caracteritzà per una especial atenció a la cultura catalana:… Leer más ›
Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses: una reproducció després de la seva destrucció al 1939
Les bases d’aquest pont daten del 1138, quan es va acabar la construcció del pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix… Leer más ›
La desaparición de las campanas de Sant Vicent de Sarrià
La iglesia de Sant Vicenç de Sarrià es un templo neoclásico construido sobre el antiguo emplazamiento de una iglesia gótica documentada en el S. XV, seguramente en el mismo lugar donde estaba emplazada otra anterior de estilo románico en… Leer más ›
Nazis en Barcelona (3)
Con Hellermann y Leistert, la tela de araña nazi se extendió rápidamente por todo el país. Si en noviembre de 1934 existían 25 grupos locales del Partido en la Península, dos años más tarde ya eran 163, según un documento… Leer más ›
Els primers teòrics de la eugenèsia i la raça catalana: Josep Antoni Vandellós
El mateix any 1935, en què es publicava la seva obra més famosa, ‘Catalunya, poble decadent’, veia també premiada ‘La immigració a Catalunya’ per la Fundació Patxot i Ferrer, en la convocatòria de 1934. Aquest segon text venia a complementar… Leer más ›
Nazis en Barcelona (2)
El Partido Nazi, incluso no siendo legal en España durante la República, dispuso en Barcelona de una sede en una chalet del barrio de Sant Gervasi, concretamente en el número 16 de la calle Ferran Puig, donde se editaba… Leer más ›
Nazis en Barcelona (1)
El 5 de marzo de 1933, Adolf Hitler, jefe del Partido Nazi, gana las elecciones que le conducirán al frente de la Cancillería alemana. Los celebran en Berlín, en Munich (sede nacional del partido) y en Barcelona, donde Hitler también… Leer más ›
Voluntaris Catalans a Cuba. La Guerra de los 10 años.
L’any 1869, uns 3600 catalans van marxar a Cuba a arriscar la seva vida a la Guerra dels 10 anys. Però, què feien combatent allà? CONTEXTE HISTÒRIC Ens trobem amb un Imperi Espanyol absolutament esgotat i decadent, que porta… Leer más ›
16 de febrer: la estranya «Processó del Puro» de Cervera
Entre les processons menys conegudes de Catalunya i probablement més irrellevants des del punt de vista de l’historiador convencional n’hi ha la Processó del Puro de Cervera de Segarra (Lleida), una processó que arrencà l’any 1876, s’interrompé amb l’esclat de… Leer más ›
Senyor Mas: escolti a Pere el Ceremoniós (IV d´Aragó)
«mai més no podrien separarse de la Corona ni dels regnes d´Aragó i de Valencia i del Comtat de Barcelona, i que en cap ocasió ni en cap pretexte, ni el propi Rei, ni els seus sucesors, s´en podrien desixir… Leer más ›
somatemps.me 