“Mi patriotismo no se funda en motivos humanos, ni se dirige a materiales fines: mi patriotismo se fundó y cada día se funde más en mi amor a Dios, y el fin que en él persigo es el de… Leer más ›
BIBLIOTECA Y CITAS
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (XI): sobre una guerra civil
“Si a esa nación latina la viésemos despedazada por una conflagración intestina o una guerra internacional, nosotros lo celebraríamos con fruición y verdadero júbilo, así como pesaría sobre nosotros como la mayor de las desdichas, como agobia y aflige… Leer más ›
Antonio Capmany y su ‘Centinela contra franceses’
«No es este tiempo de estarse con los brazos cruzados el que pueda empuñar la lanza, ni con la lengua pegada al paladar el que puede usar el don de la palabra para instruir y alentar a sus compatriotas. Nuestra… Leer más ›
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (X): sobre la propia familia
“Mas, ¿será posible que un español entre en mi familia?, ¿será posible que mi única hermana venga a ser mujer de un maketo?… Si tal acontece, ¡juro por la sangre de mi raza que he de largarme al fin… Leer más ›
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (IX): sobre alimentación y vestido
“La familia Vizcaina atiende más a la alimentación que al vestido, que aunque limpio siempre es modesto; id a España y veréis familias cuyas hijas no comen en casa más que cebolla, pimientos y tomate crudo, pero que en la… Leer más ›
La cita de Lorenzo Silva: «Votar en España es muy triste»
Lorenzo Silva ha sido Premio Planeta y Premio Nadal. Guardia Civil en excedencia ha escrito 45 obras. Ajeno a “este” nacionalismo catalán, se está planteando en serio “montar un pancastellanismo”. En una Entrevista a El Confidencial digital, declaraba: “Votar en España es tratar… Leer más ›
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (VIII): sobre la función de la lengua propia
“La diferencia del lenguaje es el gran medio de preservarnos del contacto de los españoles y evitar el cruzamiento de las dos razas. Si nuestros invasores aprendieran el eusquera, tendríamos que abandonar éste, archivándolo cuidadosamente su gramática y su diccionario,… Leer más ›
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (VII): sobre el Darwinismo
“Gran numero de ellos (los maquetos) parece testimonio irrecusable de la teoría de Darwin, pues más que hombres semejan simios poco menos bestias que el gorila: no busquéis en sus rostros la expresión de la inteligencia humana ni de virtud… Leer más ›
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (VI): sobre la asimilación y Cataluña
“En Cataluña todo elemento procedente del resto de España lo catalanizan, y les place a sus naturales que hasta los municipales aragoneses y castellanos de Barcelona hablen catalán; aquí padecemos muy mucho cuando vemos la firma de un Pérez al… Leer más ›
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (V): sobre la democracia
“En pueblos tan degenerados como el maketo y maketizado, resulta el sufragio universal un verdadero crimen, un suicidio.” (Sabino Arana [Bizakaitarra, nº 27.]).
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (IV): sobre la religiosidad
“El bizkaíno que vive en las montañas, que es el verdadero bizkaíno, es por el carácter natural religioso. El español que habita lejos de las poblaciones es impío o como los bandidos andaluces.” (Sabino Arana)
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (III): sobre la laboriosidad
“El bizkaíno es laborioso (Ved labradas las montañas hasta la cumbre); el Español, perezoso y vago (contemplar sus inmensas llanuras desprovistas en absoluto de vegetación). El Bizkaíno es emprendedor (…); el español nada emprende, a nada se atreve, para… Leer más ›
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (II): sobre el adulterio
“El bizkaíno es amante de su familia y de su hogar (…); entre los españoles, el adulterio es frecuente (…) Por último, según la estadística, el noventa y cinco por ciento de los crímenes que se perpetran en bizkaya… Leer más ›
Diferències entre catalans i castellans (1917): altre «joia» del racista Rossell Vilar.
Perre M. Rossell Vilar, un dels més grans racistes catalans , escrivia al 1917 Diferències entre catalans i castellans. Llegim en alguna frase del text, en referència a la immigració: «Si per el contrari, la barreja de races persisteix, s´origina… Leer más ›
Cosas que Sabino Arana aprendió en Barcelona (I): sobre la higiene
Iniciamos una serie de citas de Sabino Arana, padre del nacionalismo Vasco. El nacionalismo lo conoció y mal digirió mientras estudiaba en Barcelona y fracasaba como alumno. Sus exabruptos siguen en la mente de los nacionalistas vascos, aunque no siempre se… Leer más ›
La Raça: racismo catalanista en estado puro
La Raça Pere Màrtir Rossell i Vilar Editorial Llibreria Catalonia Primera edició de 1930 363 pàgines Pere Màrtir Rossell i Vilar estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll. Hagué d’exiliar-se arran de la… Leer más ›
Lo que Negrín pensaba de los nacionalistas vascos y catalanes: «Prefiero a Franco».
1937, estamos en plena Guerra Civil. El frente de Bilbao cae y las tropas nacionalistas tienen que retirarse a Cantabria para entregarse después, definitivamente, a los italianos. El Lehendakari José Antonio Aguirre aún alberga esperanzas de que el nacionalismo vasco… Leer más ›
Rocroi y la pérdida del Rosellón
ROCROI Y LA PÉRDIDA DEL ROSELLÓN. Ocaso y gloria de los Tercios – Alex Claramunt Soto y Tomás San Clemente de Mingo. Publicado por Urogallo Esta obra trata de dos desastres. De dos puntos culminantes de la guerra de… Leer más ›
Un llibre desemmascara l´epicentre del pujolime: Marta Ferrusola
(De Eldiario.es) El periodisme en profunditat s’exerceix sovint a través dels llibres. Alguns d’ells són imprescindibles a l’hora d’entendre la realitat. Aquest és el cas de ‘Això és una dona! retrat no autoritzat de Marta Ferrusola’. Així és el títol,… Leer más ›
Unos cuantos catalanes con cargos de responsabilidad política durante el franquismo. Y hubo miles más.
“[Durante los primeros meses de la posguerra] dos civiles pasaron a desempeñar la Alcaldía y la presidencia de la Diputación, dos personajes de primera fila, don Miguel Mateu Pla y don Josep María Milá i Camps.” “No fue la época… Leer más ›
Joan Puig i Ferreter: un estrany nacionalista
Joan Puig i Ferreter (1882-1956). Polític que milità a ERC durant la II República. Va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català. A més, va ser dramaturg i escriptor. En les seves memòries polítiques podem llegir:… Leer más ›
Biblioteca: Qui eren els botiflers?
ELS BOTIFLERS, 1705-1714 SALES I FOLCH, NÚRIA Editorial Dalmau Núria Sales fa un estudi sobre els botiflers i del paper que van jugar a la Guerra de Successió; ens introdueix en el sentit històric del mot i ens situa… Leer más ›
Al 2014 haviem de ser independents … doncs no.
Independència 2014. El full de ruta d’Esquerra Independentista Diversos autors Editorial Dux Primera edició de 2007 232 pàgines “L’apagada elèctrica i el caos ferroviari han fet despertar Catalunya en una incruenta foscor indissimulable. Ens hem adonat a cop d’avaria, a… Leer más ›
Lo que debería recordar el padre Abad de Montserrat
Exhumació de les despulles d’onze dels monjos assassinats per ser enterrades a la cripta de la basílica. «Aquell dia els residents, pressentint quelcom, l’havien dedicat especialment a la pregària. Vers les onze de la nit uns milicians armats que perseguien… Leer más ›
Contribució a una biografia de Gaspar de Portolá
CONTRIBUCIÓ A UNA BIOGRAFIA DE GASPAR DE PORTOLÀ de Josep Carner-Ribalta, edit. Dalmau. El trabajo de Carner-Ribalta tuvo por objetivo dar a conocer el diario de Gaspar de Portolà, de manera tal que constituye el hilo conductor de sus pesquisas… Leer más ›
Jaime Balmes sobre Hernán Cortés
Todos ustedes conocerán, seguro, a Jaime Balmes, el gran filósofo y político catalán. Muchos conocerán su obra ‘El criterio’, aunque quizá no la hayan leído, cosa que les recomendamos encarecidamente. Pues bien, en este mismo libro encontramos la siguiente referencia… Leer más ›
Joaquín Vila y su «Cataluña Taurina», de 1932.
Un opúsculo —editado en 1932— redactado por un gerundense de pro, Joaquín Vila, nos ofrecen datos más que interesantes. Por él sabemos que las primeras corridas celebradas en la Ciudad Condal se fechan entre 1554 y 1560. También el siglo XVII fue pródigo en… Leer más ›
La opinió d´un socialista revolucionari, Josep Recasens, sobre Companys
Josep Recasens i Mercadé, un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya, escrivia al seu diari, desde la pressó, la seva opinió de la mort de Companys, arran del seu afusellament. El diari diu així: «Perquè en… Leer más ›
Biblioteca: La «Nacionalització» de la Sardana.
LA NACIONALITZACIÓ DE LA SARDANA Pere Anguera, Ed. Dalmau. La modernització de la sardana s’inicià amb l’estrena de la llarga, sembla que el 1844, a Torroella de Montgrí i la publicació d’un primer manual el 1850. Als anys 1870 i 1880… Leer más ›
Alfons Maseras, un dels pares del Pancatalanisme
Pancatalanisme. Tesi per a servir de fonament a una doctrina de Alfons Maseras, Imp. Catalonia. Primera edició de 1915. Alfons Maseras i Galtés neix el 23 de febrer de 1884 a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). Va ser un dels primer teórics… Leer más ›
Citas: el nacionalismo según Francisco Canals
El nacionalismo es al amor patrio lo que es un egocentrismo desordenado en lo afectivo, pretendidamente auto justificado por una falsa filosofía, a aquel recto amor de sí mismo que se presupone incluso en el deseo de felicidad y… Leer más ›
Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937)
Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937) Edicions DAU Primera edició de febrer de 2011 418 pàgines Introducció de Josep Lluís Martín Ramos. El volum dona a conèixer amb rigor i cura, però també amb transparència, escrits relatius a… Leer más ›
Senyor Mas: escolti a Cambó
«La frase de `Per Catalunya i l´Espanya Gran´ fou meva, no de Prat, i expresa exactament el que jo sentia als 25 anys i he sentit després constantment . Com que jo era un home fort, mai no vaig caure… Leer más ›
Pàgines Viscudes del temps de la guerra, de Josep M. Folch i Torres – Jordi Folch i Camarasa
Pàgines Viscudes del temps de la guerra seguides de figures i figurines i impresions del front de Jordi Folch i Camarasa Josep M. Folch i Torres – Jordi Folch i Camarasa Editat per Fundació Caixa de Sabadell Primera edició de… Leer más ›
La Hispanidad, según Esparza: «La cruzada del Océano»
He aquí una historia del descubrimiento y la conquista de América que no dejará a nadie indiferente. La cruzada del océano, de José Javier Esparza (ed. La Esfera), se lee como una novela de aventuras, pero en sus páginas no hay más que… Leer más ›
Senyor Mas: escolti a Menéndez y Pelayo
«un pueblo nuevo puede improvisarlo todo menos la cultura intelectual. Un pueblo viejo no puede renunciar a la suya sin extinguir la parte más noble de su vida y caer en una segunda infancia, muy próxima a la imbecilidad senil»… Leer más ›
«Llum als ulls i força al braç» de Joan Maragall
Aquesta antologia integra els materials necessaris perquè el lector d´avui pugui dur a terme l´operació de reconeixement d´ell mateix com a català. El llibre recopila, bàsicament, articles que abasten els vint anys de la seva activitat periodística. S´inclouen textos que… Leer más ›
Enric Marco, el impostor
La actividad pública conocida del Barcelonés Enric Marco empezó en la Transición, cuando se hacía llamar Enrique Marcos. Bajo tal nombre militó en determinado momento en la CNT, y llegó a ser Secretario General de su Federación catalana en 1977…. Leer más ›
Biblioteca: Francesc Macià. De militar espanyol a independentista català (1907-1923).
ROIG ROSICH, Josep M. Francesc Macià. De militar espanyol a independentista català (1907-1923). L’Esfera dels Llibres. Barcelona, 2006 És la més aprofundida de les anàlisis de la trajectòria política de Macià fins a data d’avui, per bé… Leer más ›