Toni Soler, el bufón del “prucés”: “No hi ha res que porti a la independència”


images

Toni Soler, se le puede considerar el bufón del “prucés” y el que más se ha forrado con el mismo gracias a las millonarias cantidades que TV3 ha pagado a su productora por programa como “Polònia”. Ha sido uno de los más furibundos despreciadores de lo que significa España y es en gran parte responsable del estado de odio permanente del nacionalismo catalán. En una entrevista en TV3 ahora afirma que esto no va a ningún lado. Extractamos las respuestas más interesantes.

 

—Us he anat llegint els articles sobre política catalana que feu i en els últims us he vist pessimista.
—(…) sóc una persona d’estat d’ànim variable i m’ha resultat molt depriment la deriva de crispació que hi ha en la vida política. (…) No veig solució a Catalunya. No veig solució a Espanya. No veig solució a Europa. No veig solució al món. Això em fa pensar que algunes aspiracions generacionals potser no es veuran satisfetes.

—Comencem per la no solució a Espanya. Molts creien que en el binomi status quo – independència, els comuns caurien cap a la independència. Si l’opció federal no és possible, independència. I no. També cauen en l’status quo. Per què us deprimeix, això? Ara tot és més clar. No?
—Per què no puc parlar dels comuns, ni d’Espanya, com una cosa totalment aliena. Com si fos Singapur o Bèlgica. Una part d’Espanya està entre nosaltres, a Catalunya. Quan veig que Espanya tendeix a l’extrema dreta, i Vox té els resultats que té, vol dir (…) els comuns, i votants del PSC, davant de la dretanització o neopatriotisme espanyol, doncs no es decanten cap a l’independentisme. Això és una decepció per a molta gent que creia en un independentisme propositiu, gradual, que anés creixent, com deia en Carod.

Essent historiador, hi crèieu, en la solució dialogada amb Espanya?
—No és qüestió de creure-hi. Però quines opcions hi ha? Tenim l’enfrontament armat. Per mi, implantejable. Tenim la insurrecció pacífica i sostinguda. Però no crec que siguem en una fase que es pugui confiar que una insurrecció pacífica i sostinguda tingui èxit. No estem en situació de fer-la, com sí que passava els anys previs a l’octubre del 2017, amb una onada abassegadora. I el diàleg tampoc no crec que porti a la independència. No hi ha res que porti a la independència, ara mateix.

Insurrecció pacífica. Amb temps, i preparada, per què no? El pessimisme de la raó és important. Però i l’optimisme de la voluntat? Gandhi contra Anglaterra.
—(…) És l’estadi on era jo el 2015, 2014. Creia en l’optimisme de la voluntat. (…) Doncs el 2017 el vent de la història no té tanta bufera. I poc després, Ciutadans és el partit més votat a les eleccions. (…) La realpolitik m’ha donat una bufetada a la cara. Em sento responsable de què dic. I de què opino. Perquè m’he adonat que amb l’optimisme i la convicció i la mobilització no tan sols no vam aconseguir el que volíem, sinó que els uns són a la presó, els altres a l’exili.

El 2017 va ser el fracàs de la via unilateral, diuen alguns. Però es va intentar? No. La via negociada s’intenta des del dia 2 d’octubre. Això fracassa.
—(…) La via unilateral va fracassar perquè abans de tirar-la endavant es van adonar que no podia tenir efecte pràctic. No es podia treure la Guàrdia Civil dels aeroports, ni disposar de diners, que estaven embargats. No es pot passar d’autonomia a estat sense parlar amb l’estat al qual pertanys. Sense decidir com es fa. Això és una derrota de l’unilateralisme.

Mmm. La derrota dels unilaterals és tenir por de la violència del rival.  La  derrota és ni intentar-ho. Eduard Voltas l’altre dia ho deia: si amb l’amenaça de violència l’altre ja en té prou, no cal que ens hi posem. Com vèncer un violent sense fer ús de la violència? No hauríem de pensar això, com Gandhi?
—Hi veig dos problemes. Gandhi, malgrat tot, tenia la força de molts milions de persones darrere seu. I unes simpaties internacionals que en el cas català no hi són. I després hi ha el risc evident que la violència fos intracatalana. I amb violència entre veïns, cap escenari resultant és desitjable. T’admeto que això em frena. Insurrecció pacífica? Potser sí, potser sí. Potser si el Tsunami hagués fet un pas més endavant doncs estaríem en aquesta fase. Però no hi som. El Tsunami es va acabar com es va acabar. Va ser un moment que vaig pensar que es podien aconseguir coses amb organització. El Tsunami trobo que és un escenari a estudiar. Claríssim. Però recorda que Ciutadans guanya les eleccions amb un milió cent mil vots. 36 diputats. (…) De sobte descobreixes que el país no és com tu pensaves.

—El diagnòstic d’ERC que no som prou?
I que el 2017 vam perdre. I per tant no hi ha una República a mig proclamar. El que vam fer és agafar el cotxe: uns a l’exili, i els altres a la presó. I això és una derrota (…) Si fas la DUI i després dius a la gent: anem a defensar, és una opció. I l’altra era convocar eleccions, perquè el govern espanyol ens ha amenaçat. Es va triar una via intermèdia que no puc entendre. De cap manera.

—Compartiu la diagnosi d’ERC, però el remei, no tant, he entès. Quin seria el vostre remei?
—No en tinc. Jo les tesis d’ERC de governar bé, sumar i ser més presents a l’Àrea Metropolitana, els comparteixo plenament. (…)  Ara, ja t’aviso, anar dient botifler als altres, per molt de Ciutadans que siguin, no treu cap a res. Aquest exclusivisme ens fa petits. Estrets. Ens perjudica. I per desgràcia això va arrelant.

Per què la insistència en el referèndum? Per què no fer-ho via eleccions? El resultat d’un referèndum unilateral no serà mai acceptat pels unionistes. I pactat, no arribarà. Unes eleccions, en canvi…
—No ho sé. En unes eleccions els resultats no serien igual que en un referèndum. I en un referèndum pactat amb Espanya, el sí guanyaria clarament. Si l’independentisme no s’imposa del tot és per la por del conflicte a Espanya. Hi ha una dissuasió que funciona. Molta gent diu no, perquè no val la pena l’esforç que suposa un conflicte tan gros.



Categorías:Entrevistas, Supremacismo

3 respuestas

  1. me merese todo el respeto el idioma catalan,pero si ustedes divulgan estas noticias a nivel nacional,lo logico es que lo traduscan al castellano pues al verlo en catalan ni me distraigo en intentar entenderlo, si quisiera aprender idiomas estudiaria lenguas que me sirviera algo

    Me gusta

  2. Lógicamente: no merece la pena un conflcto tan gordo. Es de bobos. Los únicos que nunca van a salir perdiendo son los aristrócratas y políticos catalanes millonarios que se ríen del pueblo al que mandaron a la guerra callejera. ¡Cuánto tiempo, dinero, desarrollo y bienestar ha perdido Cataluña desde que enpezó esta mierda! Ahora podría estar a la cabeza, inluso liderando, las regiones de Europa y de esta manera ha bajado a segunda división.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

DESPERTA

Red sociocultural

A %d blogueros les gusta esto: