“Nacionalisme, feminisme, ecologisme, veganisme… El fons de la qüestió” per Lo Rondinaire


Els nacionalistes catalans insisteixen una i altra vegada en que des de Madrid, és a dir, des del govern, s’ha de reconèixer que tot aquest enrenou monumental del procés és un problema polític. Argüint això, doncs, reclamen  un diàleg que no és més que pura hipocresia, com ja vàrem dir fa temps en aquest humil blog.

El problema del nacionalisme, però, és molt més profund. Ens expliquem: El nacionalisme és una ideologia fruit de la modernitat, és a dir, neix a partir d’un canvi de paradigma, entenent com a tal que les creences que conformaven la societat tradicional van ser substituïdes per unes altres. Sintetitzant: Déu va deixar de ser l’eix vertebral de la societat, conformant-se, doncs, altres lleialtats i fonamentant les comunitats envers uns altres principis. S’atribueixen al genial escriptor anglès Gilbert Keith Chesterton aquestes paraules:

«Qui no creu en Déu, pot creure en qualsevol cosa».

Deixant de banda si Chesterton va pronunciar exactament aquestes paraules o no, no podem estar més d’acord en el seu contingut. La derivació lògica d’aquesta subversió va ser tot el seguit d’ideologies polítiques que coneguem avui dia -nacionalisme, marxisme, socialisme, anarquisme, feixisme- i les seves variacions i combinacions, i podríem seguir amb totes les manifestacions de la nova enginyeria social que patim actualment, com el feminisme o l’ecologisme. Totes aquestes ideologies o corrents ideològics, com vulguin, tenen una cosa en comú: són o fan el paper de religions polítiques o laiques. Es comença deixant de creure en Déu i s’acaba pensant que les gallines són violades pels galls de l’heteropatriarcat capitalista. Pot semblar exagerat, però és així. L’home, generalment, creu en alguna cosa, diposita la seva fe en unes idees o idolatra qualsevol cosa. Hi ha qui creu en la nació, uns altres en Messi, en Hitler, en la democràcia, el comunisme i n’hi han que idolatren els Beatles. Cadascú sabrà.

Libertad, igualdad, fraternidad
Els falsos principis del món modern.

 

La qüestió de fons dels problemes del món actual, si més no de l’occidental, doncs, és molt més profunda del que pensem en general. No hi ha Déu. Per tant, no hi ha ni bé ni mal objectiu i tot és relatiu. La conseqüència és que resoldre què està bé i què no depèn aleshores d’opinions personals o de com s’estableix socialment per les elits dominants. És la societat líquida, oscil·lant i sense principis. En el cas d’Espanya en concret, veiem que, a més a més, es un país sense llei i sense principi d’autoritat. Per això estem com estem. L’única llei és, curiosament, no discutir i no sortir-se dels paràmetres de la correcció política, que estableix, en contra de la biologia, que les persones ja no són homes o dones, sinó allò que volen ser, o que canvia els fets històrics per propaganda sectària. Quin concepte de llibertat més estrany! I és que, finalment, veiem que fins i tot les religions laiques -polítiques- tenen els seus dogmes.

Gaudeixin de la subscripció a Netflix mentre el món s’ensorra sota els seus peus.

Lo Rondinaire

Un comentario

  1. “Los falsos principios del mundo moderno: libertad, igualdad y fraternidad”

    No sólo son falsos: están pensados para engañar.

    De hecho los recoge y utiliza la masonería francesa para engañar el Pueblo, dar el golpe de Estado contra el Gobierno y hacerse con el poder.

    Y aquí es donde viene el cinismo:

    Con la masonería nunca hay libertad (salvo la de obedecer a ciegas la voluntad del Gran Maestre Secreto): está ahí para forzar al Pueblo lo que éste no quiere hacer.

    Con la masonería no hay igualdad, no solamente dentro de ella, sino que es una organización elitista que impide que el voto de cada ciudadano valga lo mismo (el voto del Gran Maestre Secreto vale más que que el del resto de nosotros todos juntos)

    Con la masonería nunca hay fraternidad, porque promueven el enfrentamiento (en España, a parte de los golpes de Estado en el Imperio americano-filipino, 4 guerras civiles y dos repúblicas bananeras)

    La única fraternidad que hay (tráfico de influencias) es la de los miembros entre sí con bienes públicos.

    Nunca podremos prosperar con este cáncer secreto que va poniendo palos en las ruedas de la modernidad, la educación y el progreso.

    El poder corrompe; y el poder absoluto corrompe absolutamente.
    Por eso no damos pie con bola desde la invasión francesa; y por eso no damos por con bola desde 1978.

    Necesitamos una ristra de ajos alrededor del cuello, a ver si estos corruptos nos dejan en paz.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s