Joan Cristòfol Calbet i d’Estrella (Sabadell, 1505). Escriptor i cronista reial (en especial de les gestes de l´emperador a Flandes –“De Aphrodisio expugnato, quod vulgo aphricam vocant”; “El felicisimo viaje del muy alto y poderoso Principe Don Felipa desde España a sus tierras bajas de Alemania” o lloances de les gestes hispanes com “Encomiam ad Carolum V Cesarem”), Humanista, format a Alcalá de Henares. El 1548 acompanyà a Felip II a Flandes i escriví poemes elogiosos sobre la monarquia hispana en llatí.

El 1587 fou nomenat cronista oficial del regne d´Espanya. Membre de la Cort espanyola i preceptor dels prínceps. Va escriure una crònica sobre la conquesta del Perú, ‘Rebelión de Pizarro en Perú y vida de Don Pedro Gasca’, i fou el biògraf de l’emperador Carles V. La figura d´aquest vallenc la volem ressaltar per damunt de moltes altres, doncs representa com cap altre la gran influència que la gent catalana tingué en aquelles corts hispanes, especialment en el regnat d´en Carles V i com a preceptor del futur Rei Felip II.

Com escriu el seu biògraf Joan Puig a “El Català Joan Cristòfol Calvet d´Estrella”, en Calvet es menystingut per la història catalana i s´amaga el seu paper clan en una cort eminent castellana: “En general, Calvet d´Estrella, com escriptor del segle XVI, respirava del gran moment de la floració nacional hispana, el gran moment que va donar pas a l´Edat d´Or de la seva literatura, és acceptat com a veritable renaixentista, llatí per condició, professió i devoció, o dit d´altra manera com a historiador per professió i poeta per afecció”.

Categorías:CATALANS HISPANS