D’un temps ençà la violència dels col·lectius d’extrema esquerra separatista contra tots aquells que no pensen com ells (això suposant que aquests individus pensin, que és molt suposar) s’ha incrementat a Catalunya: agressions contra dues noies de «Barcelona per la Selecció», agressions contra seus i dirigents de Ciutadans, amenaces contra ciutadans que pengen als seus balcons la bandera espanyola, amenaces i insults contra una professora de la Universitat de Lleida per la seva militància política, repetides agressions, insults i amenaces contra estudiants de la UAB simpatitzants de Societat Civil Catalana cada vegada que intenten posar una taula de propaganda al campus de la seva universitat… Mai o quasi ver mai hi ha detinguts.

Estem acostumats a sentir a sectors propers a la CUP (és a dir, els que protagonitzen aquests actes violents) i alguns dels seus «periodistes» i «intel·lectuals orgànics», com el nostre «amic», el fotògraf Jordi Borràs, negant i alhora justificant aquestes accions (amb el seu llenguatge tret d’Orwell) en què s’acusa les víctimes de ser violents, totalitaris, intolerants, després de llençar contra ells l’acusació ritual de «feixisme».

Ara bé, quan un partit com Esquerra Republicana de Catalunya, que es defineix com a lliberal, humanista i de centre-esquerra, i que té serioses possibilitats de governar algun dia a Catalunya, fa seu aquest llenguat georwelià i de supremacisme moral, que justifica sempre la violència dels seus, i acusa de violents als que pateixen la violència, la cosa ja és molt més greu.

El text que reproduïm és part d’una contraproposta d’ERC a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, a una proposta del Partit Popular de condemna contra les agressions i les amenaces que estudiants de la UAB de Societat Civil Catalana han estat sofrint últimament per grups de l’extrema esquerra independentista. A banda de la ignorància supina que els autors manifesten sobre les relacions entre els col·lectius no independentistes, hi ha coses que són dignes d’anàlisi.

No gosen llençar contra SCC l’acusació ritual de «feixisme». Tinguem en compte que aquest col·lectiu te el recolzament del PP, de Ciutadans i del PSC (Imagineu al Sr. Iceta cantant «Montañas Nevadas»). Però ja han trobat el desllorigador: SCC té «bones relacions» amb partits i organitzacions «feixistes», «xenòfobs» i «d’extrema dreta», com VOX, Plataforma per Catalunya i Somatemps. Ara ja no només som el «feixistes» els que estem «fora de la llei» i contra els quals val tot, ara ja hem creat una nova categoria d’enemics públics: els «amics dels feixistes».

Ignoro la relació que puguin tenir SCC amb Vox o Plataforma per Catalunya (dos partits polítics LEGALS, amb representació a diversos ajuntaments i que MAI han estat involucrats en actes violents, cosa que no es pot dir de la CUP). Com a president de Somatemps puc verificar que entra la meva associació i SCC no hi ha ni bona ni mala relació, simplement no hi ha relació. No conec a l’actual president de SCC, a l’anterior el coneixia només de vista i mai hem tingut cap reunió amb aquesta organització. Quan se’ls ha invitat a participar en la coordinadora que organitza el 12 d’octubre han declinat la invitació.

Però aquesta no és la qüestió. La qüestió és que Esquerra Republicana ja fa seu el llenguatge de la CUP. Els que ens acusen de coses terribles són els mateixos que reben, acompanyen i aplaudeixen a ASSASSINS com Otegui o Sastre, sense cap pudor ni vergonya.

Esquerra Republicana és una autentica vergonya catalana.

Josep Alsina Calvés. President de Somatemps

Categorías:POLÍTICA