Article d´opinió de Xavier Rius en e-Notícies

El fet que Espanya es precipiti cap a unes noves eleccions generals ha revifat el procés. En certa manera ha esperonat el complex de superioritat del sobiranisme que ja vaig denunciar fa mesos. Perdonin que em repeteixi perquè ja vaig publicar un article similar el setembre de l’any passat. Però és que els símptomes s’han agreujat des d’aleshores.

El més franc ha estat Joan Tardà que en una entrevista a Rac1 aquest dimecres, ha reconegut que “el sainet de Madrid reforça l’autoestima dels catalans”. “Nosaltres sí que hem estat capaços de posar-nos d’acord amb dificultats. Ni tan sols són capaços de posar-se d’acord en els mínims”, ha afegit.

El mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, també s’ha afanyat a destacar “el fracàs sonor de la política espanyola per gestionar complexitats” durant durant al seva visita no sé si per donar peixet a Núria Parlón en la seva pugna amb Miquel Iceta al PSC- a Santa Coloma de Gramenet.

Mentre que la portaveu del Govern, Neus Munté, també va ficar llenya al foc en la seva roda de premsa habitual dels dimarts quan va destacar el “ fracàs estrepitós de la política espanyola”. No era qüestió de desaprofitar una oportunitat com aquesta.

Però si aquí vam fer elecciones el 27 de setembre i no vam tenir president fins el 10 de gener!. I encara de rebot. Es va haver de convocar a corre-cuita el ple del Parlament perquè expirava el termini després de mesos d’estira-i-arronsa.

A més, el mateix Artur Mas va reconèixer que a Puigdemont el va posar ell. El 8 de febrer, en la seva entrevista a Rac1, va explicar que “li vaig dir: ‘Val la pena que vinguis a Barcelona un dissabte al migdia perquè tinguem una conversa a fons? O no val la pena que baixis?’. La resposta va ser, després d’uns segons, que baixava»

Sense oblidar que aquí hem posat de president de la Generalitat -legítiament perquè l’escullen els diputats, no els votants- al que anava tercer per Girona. I aqusest, de retruc, va posar d’alcalde de Girona el que anava 19è a la llista encara que després l’operació no va sortir bé.

Ara, això sí aquí anem de superdemòcrates, això d’Espanya és una democràcia de “baixa qualitat”, una república bananera, una dictadura africana. Homs, en la seva entrevista de dimarts a Catalunya Ràdio, tracta els espanyols d’”aquesta gent”. L’exconseller està de tournée pels mitjans públics -mitja hora després repetia a TV3- ateses les negres perspectives electorals en cas d’avançament.

En fi, sort que no s’han posat d’acord i anem a eleccions generals anticipades -aquí, per cert, d’elecciones anticipades en sabem també un niu- perquè el més normal és que s’haguessin posat d’acord PP i PSOE amb un govern de gran coalició, que és el que passa a Europa. Llavors hauríem begut oli. El primer que haurien fet seria pujar al 5% el mínim per tenir presència al Congrés.

Però riurem si després de tot Rajoy no només torna a guanyar sinó que fins i tot pot formar govern. Alguns han trigat tres mesos en reunir-se amb ell perquè era cosa del passat. Creuem els dits. Malament rai si perquè el procés vagi bé els altres han d’anar malament.

Categorías:POLÍTICA