En una entrevista al crític.cat (www. elcritic.cat/entrevistes) el nostre “amic” Jordi Borràs confessa que no va acabar el batxillerat. Es obvi que si no va acabar el batxillerat tampoc va estudiar la carrera de periodisme. Jordi Borràs es presenta a si mateix com a “periodista” o “fotoperiodista”, però es en realitat un intrús professional. No passa de fotògraf, o, millor, de “paparatzi”.

Alguna cosa sospitàvem. Ja havíem notat que el seu bagatge intel·lectual no era massa sòlid, ja havíem percebut la seva incapacitat per establir un debat sobre les idees, ja havíem vist la seva falta de professionalitat que es revela en el seu sectarisme, en la incapacitat de contrastar fonts. Jordi Borràs no es un periodista, es un inquisidor frustrat, un projecte fracassat de fiscal “progressista”.

En la mateixa entrevista Jordi Borràs fa el ploramiques, i es vol presentar a si mateix com una mena de “llanero solitario”, pràcticament sol en la seva lluita heroica contra “l’amenaça feixista”. Res més lluny de la realitat. Els homenatges, les subvencions, les facilitats dels mitjans públics dels que gaudeix Borràs son directament proporcionals a la seva mediocritat. No ens ha d’estranyar: el Poder sempre es generós amb aquells que, lluny de qüestionar-lo, es dedicant a denunciar, assenyalar i criminalitzar a tots aquells que es rebel·len contra aquest Poder.

El passat 9 de novembre Borràs estava davant del Parlament de Catalunya per fotografiar als que ens manifestàvem contra la resolució sediciosa. Vàrem poder veure com s’abraçava i es donava petons amb Raul Romeva, un dels homes forts de Junts pel Si, i un dels que pot ser més poderós en el futur govern de Más (si s’arriba a formar). Aquestes son les amistats de Jordi Borràs.

Es com l’alumne pilota i “chivato” que hi ha a moltes classes.

Categorías:MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS