2.3.1.Democràcia directa

De totes maneres més enllà de mesures concretes a nivell conjuntural, la CUP aposta per crear estructures estables de participació que superin les actuals limitacions de les institucions municipals:

 Assemblees Municipals/Assemblees de barris: Des de la CUP entenem que l’assemblearisme és el mecanisme de participació més horitzontal possible i facilita el desenvolupament d’una democràcia directa i participativa. Per això, cal estendre aquest mecanisme d’intervenció per tal de socialitzar i generalitzar la pràctica assembleària com a eina de transformació social i política.

 Les Assemblees Municipals Obertes (AMO) són el mecanisme que ha de permetre a la ciutadania incidir en espais de política municipal, de manera que les institucions cedeixin la iniciativa política a la ciutadania mobilitzada i que alhora aquesta iniciativa tingui un retorn i una repercussió a les institucions.

 Consell del Poble/Vila/Ciutat: És un òrgan de participació en el que la ciutadania, representants de les entitats i membres dels moviments socials debaten amb la representació política i el personal tècnic de l’ajuntament els assumptes públics locals

 Consell sectorials de participació: Als ajuntaments hi ha múltiples consells, comissions, organismes, societats i patronats. Alguns funcionen mínimament i d’altres no funcionen gens pel que fa a la participació, tant qualitativa (política de fets consumats) com quantitativa (poca representació de partits polítics i/o d’entitats).

 Taules específiques sobre temàtiques concretes (taules contra la pobresa, per l’ocupació, etc.): Són espais de participació on es tracten conflictes específics de caire social, econòmic, etc. Són espais de participació pensats per impulsar mesures de xoc contra problemàtiques de caràcter urgent i en les que hi participarien persones i entitats directament relacionades en l’àmbit d’actuació concret.

 Aplicació i reforma del ROM (Reglament Orgànic Municipal) i creació de Reglaments de Participació: Cal aplicar els instruments de participació ciutadana ja previstos en el ROM vigent dels municipis i introduir modificacions per a la seva millora i readequació a la realitat del municipi, així com potenciar els actuals canals de participació directa de la població i crear-ne de nous.

 Referèndums municipals: Entenem el referèndum com una eina de participació ciutadana que cal normalitzar i utilitzar com a mètode d’intervenció política habitual. La convocatòria d’un referèndum ha de convertir-se i s’ha d’entendre com un element fonamental de democràcia directa. La convocatòria de referèndums ha de servir per implicar el conjunt de la població en la presa de decisions col·lectives, especialment en aquelles decisions polítiques d’interès general de competència municipal.

 Obertura dels plens: Els plens municipals a pesar de ser un òrgan municipal on es prenen decisions importants que afecten al conjunt del municipi i de la ciutadania acostumen a ser espais tancats amb dèficits de participació ciutadana.

 Pressupostos Participatius: El pressupost municipal és la principal eina de gestió d’un Ajuntament. En el pressupost municipal es concreten les despeses que l’Ajuntament farà al llarg de tot l’any.

 La Regidoria de Participació: Cal que els ajuntaments es dotin d’una regidoria pròpia de participació ciutadana que lideri les propostes que prèviament es decideixen en l’àmbit de participació. Caldria crear, doncs, un Departament de Participació Ciutadana, però de caràcter transversal amb la resta de departaments de l’Administració local.

y segueix i segueix, ….

FREFLEXIÓ SOMATEMPS

Això de la Democràcia participativa ha de ser esgotador

Categorías:Uncategorized