Mas-Colell: tres grans fiascos i la fallida de Catalunya

Portada del libro ‘Andreu Mas-Colell, un ‘minnesoto’ que fracasó en política’ y sus autores, Gonzalo Baratech y Josep Maria Cortés

‘Andreu Mas-Colell, el ‘minnesoto’ que fracasó en política’,

un libro de la Colección Economía Digital indispensable para entender el caos económico de Cataluña.

La carrera política d’Andreu Mas-Colell, encara que breu, quedarà per sempre tacada amb alguns dels fiascos més recordats dels últims temps a la gestió pública. El conseller autonòmic d’Economia, que arribava a la Generalitat el desembre de 2010 amb un impressionant currículum acadèmic i prestigi internacional, ha naufragat al timó de projectes d’infauste record com Spanair, ATLL, BCN World o els bons patriòtics.

Sota el seu mandat, Catalunya va demanar el rescat al fons de liquiditat autonòmic (FLA) per atendre els compromisos del Govern, encara que aquest ha desplegat les majors retallades i ha duplicat el deute que va heretar del tripartit. Els mercats li han barrat, sense dubtar-ho, l’accés al crèdit.

Economia Digital mostra acta al seu cinquè llibre: Andreu Mas-Colell, el minnesoto que fracasó en política –de Gonzalo Baratech i Josep Maria Cortés–. També recorda la carrera acadèmica del conseller i els seus contactes de joventut amb il·lustres economistes. A continuació, se n’extreuen d’aquestes pàgines alguns dels fracassos que faran que es recordi a Mas-Colell com a un gestor molt més dolent que teòric.

El cel català

La situació de l’aerolínia Spanair al gener de 2009 era desesperada, només sis mesos després del trist accident de Barajas. Un grup d’empresaris catalans, liderats per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, s’entesten a comprar-la per convertir-la en quelcom similar a l’aerolínia de bandera catalana i crear un hub a l’aeroport del Prat.

Tres anys després, amb Artur Mas a la Generalitat i Mas-Colell a la conselleria d’Economia, la situació és encara pitjor i es busca inversor per evitar el tancament. Inútil: el 27 de gener de 2012 suspèn operacions.

Encara que l’operació comença amb el tripartit, qui més benzina tira al foc és el Govern de CiU: «Mas-Colell acarona a Spanair amb fons de l’erari fins a l’extenuació», expliquen Cortés i Baratech. En total es van gastar 173 milions de la caixa de la Generalitat a Spanair.

«D’aquesta suma, 60 milions es van concedir durant l’etapa de José Montilla i Antoni Castells. La resta, durant la d’Artur Mas i Andreu Mas-Colell. El binomi Mas/Mas-Colell, suposadament liberal, va donar un lamentable espectacle d’intervencionisme empresarial, que a més va resultar greument lesiu per als contribuents».

El paper de Mas-Colell a la crisi de Spanair va arribar a ser entre penós i còmic:  «El 4 de gener de 2012, Mas-Colell pren les regnes i s’implica a la desesperada a les negociacions amb Qatar Airways. Ell mateix viatja a l’emirat per parlar en persona amb el màxim executiu de la companyia. (…) Don Andreu es deixa el passaport a casa i quan aterra a Qatar, no se li permet l’entrada al país». El final és de sobres conegut. Qatar Airways es retira i Spanair se’n va en orris.

BCN World, el súmmum del ridícul

«La gènesi del frustrat complex de casinos, hotels i cases que es coneix com a BCN World és la història d’un atac de banyes. El pateix Mas a l’assabentar-se que Sheldon Adelson ha desestimat la instal·lació d’Eurovegas a Catalunya i que es trasllada amb els seus dossiers i maletes a l’altiplà castellà». Així expliquen Cortès i Baratech la llavor de BCN World.

El Govern busca una alternativa i es troba amb el polèmic empresari valencià Enrique Bañuelos, conegut per la punxada del seu imperi immobiliàri, Astroc. «La seva aparició com a màxim impulsor de BCN World només s’explica pel fet que ningú més va prestar la seva cara per aquesta aventura».

Però el negoci perd pistonada. Com ja va fer amb Astroc, Bañuelos marxa escopetejat de BCN World després que Mas i Mas-Colell haguessin defensat aferrissadament, i aprovat, diversos canvis legislatius per satisfer el valencià. Després de la seva fugida, el Govern pren les regnes del projecte però sense quasi inversors.

En resum: «Els promotors es comprometen a una inversió de 4.700 milions i la creació de 40.000 llocs de treball. Calculen (…) que quedarà llest per entrar en servei cap al 2016. A hores d’ara, no s’ha mogut un sol metre cúbic de terra al terreny afectat. Ni hi ha la més mínima previsió que a curt termini les màquines excavadores es posin en marxa».

ATLL, una esbandida calamitosa

La Generalitat necessitava diners i les privatitzacions li’n podien donar. La d’Aigües Ter-Llobregat va ser la més important… i el nyap de major envergadura dels dos mandats de Mas. Per sorpresa, adjudica ATLL a Acciona per 1.000 milions.

Per sorpresa, perquè l’altra opció era Agbar, molt més propera, encara que a la d’Acciona hi ha empresaris tan importants, i també propers a Convergència, com els Sumarroca i els Rodés. Però l’adjudicació enfronta Mas, partidari d’Agbar, amb Lluis Recoder, partidari d’Acciona.

«A meitat de tots ells se situa el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell que, com Ponci Pilat,  es renta les mans. En realitat, no li importa gens qui sigui el titular d’ATLL. La seva única preocupació és que els papers se signin abans del 31 de desembre. Així podrà cobrar i apuntar-se d’un cop uns ingressos d’1.000 milions», explica el cinquè llibre de la Col·lecció Economia Digital.

Després de l’adjudicació, el que ja se sap: recurs d’Agbar; l’OARCC, dependent de la Generalitat, per a sorpresa de tothom dóna la raó a Agbar; el Govern recorre la decisió del seu organisme; el cas passa a la justícia ordinària, i segueix sense resoldre’s, encara que a Palau esclaten les diferències sobre com afrontar-lo.

«Santi Vila proposa tancar la carpeta de l’assumpte i complir d’una vegada per sempre les sentències del Suprem. (…) Mas-Colell es mostra oposat a la revocació, amb el que el seu prestigi passat s’enfonsa irremissiblement una mica més. Les postures estan tan enfrontades que en algun consell executiu del Govern s’arriben a escoltar crits i improperis». El conseller d’Economia ha acabat xifrant el cost de revocar la concessió en més de 300 milions, però es resisteix a fer-ho.

Bons patriòtics i fallida de Catalunya

Si al fang d’ATLL i BCN World es van ficar solets Mas i Mas-Colell, els bons patriòtics, com Spanair, van ser una bola heretada del tripartit que es va fer molt gran. Antoni Castells va fer la primera emissió, de 3.500 milions d’euros, que va ser un èxit per la seva enorme rendibilitat que, de rebot, deixava un alt interès per pagar a la Generalitat. Encara que ho va criticar, Mas va acabar fent-ne ús fins a tres vegades, en aquesta ocasió dissenyats pel catedràtic Mas-Colell.

El 2011 es fan dues emissions, de 3.200 i 4.223 milions respectivament, però part important es destinen a retornar la primera emissió als contribuents. Llavors Mas confessa a Rajoy que les arques de la Generalitat estan buides i el Govern, mitjançant el FLA, acaba socorrent el Govern perquè pagui nòmines i factures. Malgrat això, i que les agències de ratingavisen del risc, Mas-Colell encara llança una quarta emissió, de 2.307 milions, el 2012.

L’any següent cal tornar a tirar mà del FLA per retornar-los….

Aquests són només alguns dels fiascos de Mas-Colell com a conseller d’Economia que poden trobar-se narrats amb detall a Andreu Mas-Colell, el minnesoto que fracasó en política. Una anàlisi fiscalizadora, crítica i sense constrenyiments de la gestió de l’erari català durant els darrers quatre anys. Tot ho resumeix una xifra: més de 60.000 milions de deute (el doble de la que va trobar heretada). El llibre d’Economia Digital, escrit per Gonzalo Baratech i Josep María Cortés, és la referència editorial necessària de l’estiu.

Categorías:BIBLIOTECA Y CITAS