Uno de los mitos del nacionalismo son los Juegos florales celebrados en Barcelona en 1859. Nos los presentan como un despertar del catalanismo desde el mundo literario. Pero en todos los discursos de las personalidades sólo sonaron alabanzas a España y a la lengua catalana.
Un ejemplo de ello es el secretario de los primeros Jocs Florals, Antoni de Bofarull. Aprovechó su parlamento protocolario para recomendar: “fixe los ulls qui tinga amor de patria en nostra Espanya” y quien lo hiciera quedaría convencido de la verdad “de que la nació actual sab y vol ésser una are y sempre, á pesar de ser distints los recorts y costums de cada èxtrem”, con una voluntad de unión perenne en la que era la posible “remóurer la memoria de las nacionalitats antigas”, recuerdos que ya no generaban ningún riesgo de “perjudicar á la present”. Como se puede observar, Bofarull exponía en el epicentro del catalanismo literario su propuesta programática: recuerdo y exaltación del glorioso pasado catalán compatible con la indiscutible españolidad de su presente: “nó perque Espanya sia formada de diversas nacions en lo antich ha de espantar que cada una de eixas recorde lo sèu” (citas de A. de BOFARULL, “Memoria”, Jochs Florals. 1859, pp. 30-33.)
L´occitanitat catalana és un mite, un de tants mites creats per la literatura i la historiografia romàntiques del segon terç del segle XIX. Per contra, la hispanitat és una realitat tangible amb una antigor de més de tres mil anys; del si de la hispanitat sorgirà a l´Edat Mitjana la nostra Catalunya com a entitat dotada de personalitat i forma de ser pròpies.
Ho sento, no es aixís…jo sóc Occità perque soc Català. El meu cognom ho es com els de molts Catalans. Catalunya no existia fa mil anys evidenment, aquí hi vivíen ibers hispans pero nosaltres venim de França degut a les repoblacions, si tenim a veure amb França on allà hi son els nostres orígens étnics i no pas Espanya.
Catalanitat és Occitanitat,no pas Hispanitat.
Me gustaMe gusta
L´occitanitat catalana és un mite, un de tants mites creats per la literatura i la historiografia romàntiques del segon terç del segle XIX. Per contra, la hispanitat és una realitat tangible amb una antigor de més de tres mil anys; del si de la hispanitat sorgirà a l´Edat Mitjana la nostra Catalunya com a entitat dotada de personalitat i forma de ser pròpies.
Me gustaMe gusta
Ho sento, no es aixís…jo sóc Occità perque soc Català. El meu cognom ho es com els de molts Catalans. Catalunya no existia fa mil anys evidenment, aquí hi vivíen ibers hispans pero nosaltres venim de França degut a les repoblacions, si tenim a veure amb França on allà hi son els nostres orígens étnics i no pas Espanya.
Me gustaMe gusta