Desaparecen 13 nombres de la lista de Presidents de la Generalitat. Son los «olvidados» por políticamente incorrectos


escalas

Félix Escalas Chameni , borrado de la lista oficial por ser franquista.

La relación «oficial» de presidentes de la Generalitat o Diputació General, es actualmente de 129 (este último número lo ocupa Artur Mas).

En realidad la lista es de 142. ¿Quiénes son los 13 desaparecidos?

La actual historiografía de la Generalidad es sectaria porque excluye a presidentes nacionalmente incorrectos, y quiere mantener el esquema de l’Avi Macià, Companys el mártir, Irla el continuador y Tarradellas, el Ja sóc aquí. Entre paréntesis, el número de presidente “según” la Generalidad:

– El último representante de la Diputación del General fue un rector, pero no fue presidente de la Generalidad porque nunca existió ni “presidente” ni “Generalidad”:

121. Josep Vilamala (1714) (Borbónico)

– La 1ª restauración de la Diputación del General, derogada por Felipe V, la realizó el tradicionalista Carlos VII durante la III Guerra carlista (1874-75), y nombró a 2 generales como Presidentes:

122. General Rafael Tristany
123. General Francesc Savalls

– La 2ª restauración fue en la II República, cambiando Diputación del General por Generalidad:

124 (122). Francesc Macià: Presidente provisional y titular
125. Joan Casanovas: Presidente interino (25-31 diciembre 1933)
126 (123). Lluís Companys: Presidente titular (31 diciembre 1933- 13 octubre 1934)

Después de la revolución del 6 de Octubre, se decreta el Estado de Guerra, el general Batet es la máxima autoridad en Cataluña, cesa a Companys y nombra un sustituto:

127. Coronel Francisco Jiménez Arenas, Presidente accidental de la Generalidad (7 octubre 1934 – 10 enero 1935)

La II República aprueba la ley del Gobernador General de Cataluña (2 enero 1935): mantiene el Estatuto, suspende el Parlamento, y nombra directamente el Presidente de la Generalidad, cuyo poder incrementa y le añade el cargo de Gobernador General:

128. Manuel Portela Valladares (10 enero 1935)
129. Juan Pich i Pon: por delegación de funciones (4 abril) e interino (24 abril)
130. Eduardo Alonso (28 octubre)
131. Ignacio Villalonga (25 noviembre)
132. Joan Maluquer (14 diciembre)
133. Félix Escalas Chameni (20 diciembre) (Durante el franquismo sería de esas no tan raras avis, que conciliaban el catalanismo conservador y el franquismo agradecido.
134. Lluís Duran i Ventosa: delegación de funciones (24 diciembre 1935, 8 enero 1936) (este posteriormente conniviría con el franquismo).
135. Juan Moles Ormella (24 febrero 1936)

La victoria del Frente Popular motiva el levantamiento de la suspensión y la derogación de dicha ley: Lluís Companys, presidente titular (29 febrero 1936)

Derrotada la II República (1 abril 1939) y fusilado Companys (15 octubre 1940), se nombra otro presidente en el exilio:

136 (124). Josep Irla, Presidente interino (15 octubre 1940 – 7 mayo 1954)

– Irla dimite y se produce la crisis de la doble presidencia entre ERC y la USC (7 mayo – 7 agosto 1954):

137 (125). Josep Tarradellas: Consejero Primero y Presidente de la Generalidad por delegación de funciones, Decreto Irla 24 abril 1954 (ilegal para parte del exilio)
138. Manuel Serra Moret: Presidente interino según la ley, rechazado por Tarradellas por marxista. (Otro de los «desaparecidos» por políticamente incorrecto).

Tarradellas es elegido presidente en México por un período de 5 años (5 agosto 1954 – 5 agosto 1959)

 En 1959 expiró su mandato y no hay presidente, ni interino ni titular electo por el Parlamento. El exilio se divide: Tarradellas, presidente emérito y presidencia vacante durante 5 mandatos (1959, 1964, 1969 y 1974), o presidente en prórroga de funciones:

Francesc Farreras i Duran debió ser Presidente interino en 1959 pero no aceptó.

Tarradellas, Presidente emérito o prorrogado (1959-1977)

-La 3ª restauración la efectúa Suárez declarando Presidente a Tarradellas, feroz antimarxista y antianarquista, para evitar el acceso al poder del PSUC y CNT:

Tarradellas: Presidente de la Generalidad restaurada (17 octubre 1977 – 28 abril 1980)

Aprobados los Estatutos de 1979 y 2006, se suceden los presidentes:

139 (126). Jordi Pujol
140 (127). Pasqual Maragall
141 (128). José Montilla
142 (129). Artur Mas

savalls

El General carlista Francesc Savalls, fue también presidente de la Diputación General, restaurada por Carlos VII en Cataluña. Otro «olvido».



Categorías:HISTORIA

9 respuestas

  1. Avatar de Narcís Rocafiguera

    És curiós que diguis : «El último representante de la Diputación del General fue un rector, pero no fue presidente de la Generalidad porque nunca existió ni “presidente” ni “Generalidad».
    Si consultes els dietaris de la Diputació del General podràs veure que realment si que s’utilitzava la paraula Generalitat en aquella època. Et poso un exemple que podràs trobar en la pàgina 1123 del volum IX (anys 1689-1701) del dietari de la Diputació del General :
    «Don Pedro de Planella y de Cruÿlles y dona Maria de Planella y Ombert, sa muller, diuhen que trobant-se aportar en esta Real Audiència
    tres difarents causas, y quiscuna de ellas de gran interès, contra lo noble don Joan de Olmera y de Altarriba, lo corrent trienni oÿdor militar de la Generalitat de Cathalunya a, las dos a relació del magnífich doctor Joan de Colomer…»
    Però no és l’únic exemple, com podràs comprovar s’utilitza la paraula Generalitat més de 500 vegades en aquest volum.

    Me gusta

  2. Home, sembla que els exclosos es caracteritzen per no haver estat elegits pels procediments institucionals ordinaris fixats per a la institució. La característica de tots ells es la d’haver estat o bé presidents interins o be designats pel govern central (qualsevol que fos), cosa que no s’adiu amb la tradició i natura de la institució.

    Dit això, me sembla forçat el vincle entre la generalitat moderna i la històrica que poca cosa tenen a veure, però vaja el mateix podriem dir de la monarquia o de les actuals cortes españolas.

    Me gusta

    • Son presidentes de la Generalidad de Cataluña, sólo hay que ir al diario oficial de la Generalidad republicana de 1934-1935.

      En relación al hecho de que fueran designados por el general Batet o por el Gobierno de la II República en virtud de la ley y recibieran el complemento de Gobernadores Generales, es un hecho accidental.

      Son presidentes de la Generalidad, eso sí, con características especiales: accidental, interino, Gobernador General…

      Me gusta

  3. Avatar de Jacint Sastre Tutusaus. Ego cum veritate adversus omnes.

    Excel.lent, excel.lent article. Felicito de tot cor l´autor. Permeteu-me, però, que amb tota modèstia hi afegeixi unes breus notes històriques:

    Al llistat o relació de presidents proscrits per ésser «políticament incorrectes», manca el que hauria d´haver estat el vint-i-novè (29) president: Bernat de Saportella (1463-1470). En produir-se l´aixecament contra Joan II, Bernat de Saportella, diputat del braç militar, es traslladà a Tarragona i instaurà allí una Diputació lleial al monarca. Així doncs, entre 1463 i 1472, existiren dues Diputacions del General paral.leles: una de rebel (a Barcelona) i una altra de lleial al rei (a Tarragona i després a Lleida).

    Els presidents oblidats són doncs 14, i al senyor (?) Mas li correspon el número 143, i no el 129.

    La primera restauració de la Diputació del General en temps de la 3a Carlinada, restauració sistemàticament ignorada per la historiografia oficial, té els seus orígens en el següent manifest o proclama adreçat el 16 de juny de 1872 pel pretendent Carles de Borbó i Àustria-Este (Carles VII) als catalans, aragonesos i valencians: «Intrépidos catalanes, aragoneses y valencianos: Hace siglo y medio que mi ilustre abuelo Felipe V creyó deber borrar vuestros fueros del libro de las franquicias de la patria. LO QUE ÉL OS QUITÓ COMO REY YO COMO REY OS LO DEVUELVO; que, si fuisteis hostiles al fundador de mi dinastía, baluarte sois ahora de su legítimo descendiente. YO OS DEVUELVO VUESTROS FUEROS PORQUE SOY EL MANTENEDOR DE TODAS LAS JUSTICIAS; y para hacerlo, como los años no transcurren en vano, os llamaré, y, de común acuerdo, podremos adaptalos a las exigencias de nuestros tiempos». D´acord amb el contingut de la proclama, Carles VII creà o, millor, restaurà per decret de 26 de juliol de 1874 la Diputació General de Catalunya, constituïda l´1 d´octubre a la localitat de Sant Joan de les Abadesses sota la presidència de Rafael Tristany (octubre 1874 – març 1875) i posteriorment de Francesc Savalls (març – agost 1875). L´organisme es dissolgué arran de la conquesta de la Seu d´Urgell per les forces alfonsines (26 d´agost de 1875) i del pas d´en Savalls a França.

    A la dècada dels trenta Josep Tarradellas simpatitzava força amb la ideologia marxista, el seu antimarxisme data de l´exili francès, quan es convertí en un respectable terratinent.

    El mot Generalitat, com a sinònim de Diputació del General, és pràcticament desconegut abans del 17 d´abril de 1931, data de la segona restauració. Segons sembla, la falsa equació Generalitat = Diputació del General és fruit de la inventiva del polític i historiador Lluís Nicolau d´Olwer (1888-1961).

    Me gusta

  4. ¿Cómo era eso de la desmemoria histórica?

    Me gusta

Trackbacks

  1. Manipulación Histórica (los Presidentes de la Generalitat de Cataluña) | OFF TOPIC Cosmoecología
  2. Casi toda la humanidad es “fascista” a los ojos de Puigdemont … además no sabe contar
  3. DELIRIOS: Chis-Torra quiere que los Mossos sean “la punta de lanza” de la República catalana
  4. El primer presidente de la Generalitat fue un firme partidario de la Inquisición y purgó 500 herejes

Deja un comentario

DESPERTA

Red sociocultural