(De naciodigital)
És novel·la i és política-ficció. Aquest és el recurs que utilitza Pep Mayolas (Arenys de Mar, 1962) per donar forma a ‘Madrix’ (Llíbres de l’Índex, 2015) per desenvolupar una història on res és el que sembla o més aviat, com indica el propi autor, respon a la necessitat «d’inventar un país que no existeix, l’Espanya castellana». (toma castaña)
Per a l’autor, investigador de l’Institut Nova Història i defensor de la catalanitat d’Erasme de Rotterdam a l’assaig ‘Erasme i la construcció catalana d’Espanya’ -de qui sosté que es tracta de Ferran Colom, fill de Cristòfol Colom-, ‘Madrix’ serveix per explicar, en clau de ficció, allò que des de l’Institut es defensa científicament, és a dir, «que s’ha amagat la veritat». (¿se refiere al Institut de Nova Història? ¡Eso sí que es matrix!).
La trama de ‘Madrix’ se situa l’any 2004, just després de la victòria electoral del PSOE a les eleccions legislatives. És en aquest moment que «un personatge anomenat ‘el canciller’ es presenta a la Moncloa per explicar a ‘don José Luis’ importants secrets d’Estat». Ras i curt, aquest home explica al nou president la realitat de la història espanyola, falsificada de dalt a baix per «amagar el seus orígens catalans» i inventar «una espanyolitat a través dels segles».
Mayolas defensa que la seva teoria parteix «d’informació històrica». (gracias chato)
Ara és l´hora segadors, de callar a aquests «historiadors»!
Categorías:CULTURA
somatemps.me 
Aquesta colla de l’ Institut de Nova Historia deuen ser antics alumnes fracassats que s’inventan la Historia per treure’s, pot ser, algun títol.
Me gustaMe gusta
Per què abans de criticar no llegiu el llibre? Potser, si el llegiu sense prejudicis, hi trobeu alguna cosa interessant; si més no, alguna reflexió sobre la ceguesa amb què ens ho creiem tot. Si ens em cregut a l’Estat espanyol, jo crec que ens ho podem creure tot. És un simple comentari, en cap moment dic que el que explica el llibre tingui a veure amb la realitat, però de totes maneres, per criticar-lo, hauríem de consultar aquesta informació històrica sobre la qual l’obra ha estat bastida.
Me gustaMe gusta
Pepito, en el teu comentari atribueixes a altri el vici o defecte de tenir prejudicis, però l´ús intencional que fas del terme eufemístic «Estat Espanyol», palesa de forma pregona que tu no estàs lliure del mateix defalt que imputes al proïsme, és a dir, el de tenir prejudicis. Et convindria saber que el concepte «Estat Espanyol» com a figura jurídica distinta i oposada a «Nació Catalana», és un modern artifici creat per Enric Prat de la Riba. Et convindria nogensmenys saber que quan la vetusta Espanya arrossegava un bagatge històric de més de dos mil cent anys, en el racó nord oriental del seu territori, vers el 1100 d. C., comencen tímidament a documentar-se el corònim Catalunya («Catalonia») i l´ètnic català («catalanus»), termes que no es consoliden fins ben bé escolada una centúria (1). És doncs en el segle XII (2), i no abans (3), quan ens trobem davant del commovedor part,
del moment auroral, i de les primeres albors històriques de la nostra estimada terra, quan d´una soca antiga i vigorosa anomenada Espanya sorgeix una novella branca que adopta el suggerent i misteriós nom de Catalunya (4), una branca que ofereix fruits saborosos com són una llengua, uns costums i una forma de ser propis, però, cal dir-ho, una branca tostemps vivificada i nodrida per la saba comuna de la hispanitat.
(1) Com observa l´historiador Ramon d´Abadal, en un document públic de pau i treva estès l´any 1173, el territori situat «entre Salses, Tortosa i Lleida» sembla no tenir nom oficial; però en una altra escriptura pública també de pau i treva, calendada el 1198, la mateixa contrada és ja denominada «tota Catalonia».
(2) Al segle XII pertany el primer text fins avui conegut escrit en llengua catalana: la traducció d´un fragment de les lleis godes o «Ligs» («Liber Iudicum»), la primera narració històrica de tema pròpiament català: els «Gesta comitum Barchinonensium», i la primera recopilació de normes jurídiques amb validesa sobre gran part del territori català: els «Usatges de Barcelona» o «Usatici Barchinonenses».
(3) La suposada «declaració d´independència» del comte de Barcelona Borrell II l´any 988, és una grollera falòrnia inventada per la Generalitat pujolista a fi de celebrar per raons polítiques un inexistent i fantasmagòric «mil.lenari». Els arguments «històrics» adduïts per a tal celebració són febles, manipulats i fàcilment refutables.
(4) S´han formulat dotzenes d´hipòtesis sobre el significat i l´etimologia del corònim Catalunya, cap d´elles plenament satisfactòria i universalment acceptada. Ja en el segle XVII Andreu Bosc, en el seu «Summari, índex i epítome dels admirables i nobilíssims títols d´honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya» (1628), i Manuel Marcillo, en la seva «Crisis de Cataluña hecha por las naciones estrangeras» (1685), dediquen part de la seves obres a exposar i analitzar les nombroses explicacions que sobre el mot Catalunya aleshores circulaven. Un recull molt més recent sobre les hipòtesis formulades -i en manquen moltes- el trobareu en l´opuscle d´UDINA MARTORELL, Frederic; El nom de Catalunya. Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2000.
Me gustaMe gusta
Correcció. A línies 10-12 del primer paràgraf hi ha un error. Hauria d´haver escrit: «És doncs en el segle XII (2), i no abans (3), quan ens trobem davant del moment auroral i de les primeres albors històriques de la nostra estimada terra……».
Me gustaMe gusta
Sant Jordi, gloriós patró de Catalunya, mata l´aranya de la mentida, la tergiversació i l´engany!
Sant Jordi, gloriós cavaller, protegeix i empara els bons catalans que des de «Somatemps» defensem la veritat, el rigor i l´objectivitat!
Me gustaMe gusta