Pau Queralt i Gaya fou Prevere i historiador. Nasqué a Montblanc el 29 de juny de 1878. Fou ordenat sacerdot la primavera de 1903 i amb els anys arribà a ser pàrroc de la parròquia de Sant Miquel. En aquest període desenvolupà, a més de la seva activitat pastoral, una tasca extraordinària com a escriptor i, d’una manera especial, com a investigador. Els seus treballs ompliren les pàgines dels periòdics La Conca de Barberà, El Seny Gros, La Nova Conca i Aires de la Conca. En ocasions utilitzava el pseudònim de Jordi de la Conca.

El sentiments  catalanistes de Mn. Pau Queralt xocaren amb l’ideari de la dictadura de Primo de Rivera, enfront de la qual adoptà una actitud crítica i lluitadora que li comportà persecucions i dificultats.

Durant aquell període difícil, publicà en la clandestinitat un gran nombre de fulls i periòdics clandestins com El moment històric de Catalunya, Rebel•lió catalana, Estat Català i La Cadena.

Era un home de formació clàssica i amant de les arts. Per això una de les seves grans realitzacions, que portà a terme gairebé sol i sense ajudes ni subvencions, fou la restauració de l’interior de l’església de Sant Miquel, començant a treure la capa de guix i rajoles que amagava la bellesa de l’estructura gòtica del temple.

La guerra civil no solament li impedí culminar la seva obra que ja tenia molt avançada, sinó que també acabà amb la seva vida. El dia 2 d’agost de 1936 fou assassinat a la muntanya de Rojals (Mas de Mateu) per les Milícies de la Generalitat.

Categorías:CULTURA