Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (I)


barcelona-1939-la-nit-fosca-del-franquisme

Tropas nacionales entran en Barcelona, entre ellos muchos catalanes

Joaquim Amat i Llopart.  (Terrassa 1907). Industrial tèxtil. Vocal de l’Institut Industrial. Fou alcalde de Terrassa des de 1940 fins 1945. En temps de la República havia militat a “Renovación Española”; durant la Guerra fugí de Catalunya per evitar ser assassinat i fou voluntari en l´exèrcit franquista, on combaté dins d’una bandera de Falange; durant el seu mandat com a alcalde fou, a més, cap local de FET y de las JONS a Terrassa. Va deixar el càrrec d’alcalde perquè el governador civil de Barcelona Bartolomé Barba Hernández el va destituir i entre 1955 i 1961, Amat fou regidor pel terç familiar.

Milers de catalans s´emboscaren per tal d´evitar lluitar per la República, i fugint de Catalunya pels Pirineus es van presentar voluntaris a l´exèrcit nacional, i posteriorment tingueren càrrecs de reponsabilitat en el nou règim, com Francesc Subirachs i Ribas (Mataró 1912- Barcelona 1965, Capità de la “Legió Espanyola”, caballer mutilat e inspector del Moviment del Maresme); Martí Fusté i Salvatella (Vilanova i la Getrú 1912- Barcelona 1992, advocat i coronel del cos de mutilats, va lluitar com a oficial voluntari franquista en les files carlistes navarreses, de la “IV de Navarra”); Carles Cava de Llano i Pintó (Lleida 1910- Barcelona 1986, Doctor Enginyer Industrial, advocat i escriptor, amb obres com “Els cellers de Lleida” o “Soldado Español”, lluità com oficial en l´exèrcit franquista i fou nomenat president de la “Hermandad de Alfereces Provisionales”, inspector de finances i tributs i procurador a Corts espanyoles).



Categorías:CATALANS HISPANS

Deja un comentario

DESPERTA

Red sociocultural