Pancatalanisme. Tesi per a servir de fonament a una doctrina de Alfons Maseras, Imp. Catalonia. Primera edició de 1915. 

 Alfons Maseras i Galtés neix el 23 de febrer de 1884 a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). Va ser un dels primer teórics del «pancatalanisme», escrivint aquesta breu obra, fruit d´una conferència.

Publica aquesta conferència Pancatalanisme: tesis per a servir de fonament a una doctrina en 1915, on defensa la idea que la reordenació fronterera arran de la I Guerra Mundial hauria també de contemplar la independència de Catalunya.

Però també és tracta d´una de les primeres vagades que apareix aquest mot al vocabulari catalanista, com a ressò del paneslavisme o el pangermanisme.

Recullim algunes de les seves idees que apareixen en aquest escrit. Veritablement el nacionalisme català no ha canviat gaire.

Escriu Maseras:

«Els resultats de què pot enorgullir-se la renaixença catalana són prou evidents per a excusar-nos d’exposar aquí tot el llur alcanç. No direm pas que no hi hagi encara, a Catalunya, moltes coses per catalanitzar. Però és cert que el sentiment nacional hi és cada dia més viu i que en els darrers vint anys ha fet molt de camí. D’ell han sorgit diferents credos polítics que l’han fet conèixer i fins podríem dit reconèixer per l’Estat espanyol. La renaixença d’aquest sentiment ha dut aparellada la creació d’una literatura, d’un art i àdhuc d’una cultura nacionals que vénen a continuar la cultura, l’art i les lletres que floriren a Catalunya quan formava part de la Confederació Catalano-aragonesa. Aqueixes manifestacions de l’esperit català han coincidit amb la creixença quasi fabulosa de Barcelona, amb un gran desenrotllament de les indústries nacionals i amb una època de prosperitat per a tot Catalunya. Ço indica que el geni de la raça s’ha mantingut vivent malgrat la dominació castellana i que al sentir-se desvetllat ha volgut conquerir l’esplendidesa d’altres dies. L’exaltació del sentiment nacional, el reconeixement, pels catalans, de la pàtria catalana i la doctrina que lluita per a les reivindicacions polítiques de Catalunya, són apel·lats Catalanisme.

2. Apel·larem, doncs, Pancatalanisme, tota expansió fora dels límits històrics de Catalunya, no sols d’aqueixa doctrina, sinó de totes les manifestacions vitals de nostra terra.

 OBJECTE

3. El Pancatalanisme ha de tendir, principalment:

a) A avivar l’esperit nacional, en molts indrets encara somort, de totes les terres de parla catalana, que foren, en altre temps, poblades i conquerides pels catalans. A dur a la consciència d’aqueixes regions que llur nacionalitat no és altra que la catalana, com ho és així mateix la llengua llur, per més que la bategin, amb llegítim orgull, de llur nom regional. A fer-hi conèixer amb insistència la nostra història, que és la història llur, nostre moviment nacionalista, nostres lletres, nostres arts; fer-hi arribar nostra cultura incorporant a aqueixa cultura tots els elements que dites regions li poden facilitar. En un mot, a catalanitzar-les com totes les raons ètniques, històriques i morals ho aconsellen.

b) A fer prevaldre aquest mateix esperit en les nombroses col·lectivitats catalanes que viuen fora de Catalunya i, en primer lloc, en les que viuen en terres d’Espanya no catalanes, car és allí on aqueixes col·lectivitats perillen més de perdre llur caràcter. És sabut que els catalans que hi ha escampats a ultramar i en les diferents nacions d’Europa, conserven assatz viu llur amor a la pàtria i constitueixen casals i associacions on s’hi exalta constantment el patriotisme català. Com això no s’observa en les col·lectivitats residents en terres espanyoles, cal tendir a que aitals catalans no s’oblidin de que ho són i de que tenen el deure de treballar per la grandesa de la pàtria.

c) A fer respectar i àdhuc estimar, en terres d’Espanya, el bon nom de Catalunya. A acomodar la nostra conducta envers les altres nacionalitats ibèriques de manera que respectin els nostres drets nacionals que podran ésser diferents als llurs, però que no són oposats. A fer saber a Espanya entera el valor de la nostra activitat econòmica, la força de cohesió del nostre poble, la intensitat de la nostra cultura i la vitalitat de la nostra renaixença espiritual. A fer-hi assaborir millor les obres cabdals dels nostres ingenis i a esborrar-hi tots els prejudicis que sobre la nostra llengua i el nostre caràcter s’hi han generalitzat. En fi, a fer-hi reconèixer la personalitat de Catalunya en el ben entès de que estan incloses en aqueixa personalitat regions com les Balears i València, de raça i llengua catalanes.

d) A fer conèixer Catalunya a l’estranger.»

Alfons Masera

Categorías:BIBLIOTECA Y CITAS