Segons explica Rafael Benet i Vancells (1889 – 1979), fou principalment Joan Llimona i Bruguera (1860 – 1926), acabat de convertir al catolicisme, que es rebel·là contra el caràcter de casa de joc amb interès per l’art que havia pres el Reial Cercle Artístic, on sembla que més d’un soci freqüentava les sales d’apunts amb ulls viciosos. El rebuig d’aquestes postures morals anava acompanyat d’una reivindicació professional de distanciament de la imatge d’artista bohemi i maleït, comuna aleshores.

Qui foren els protagonistes d’aquesta escissió? Hem dit que el principal promotor n’és Joan Llimona, pintor conegut més endavant per les seves nombroses obres murals i que l’any 1893 es dedicava, arran de la conversió al catolicisme, a obres més intimistes que religioses, algunes de les quals, però, ja havien estat durament qualificades d’apologètiques pel crític Raimon Casellas i Dou (1855 – 1910). Al seu costat trobem el seu germà, Josep Llimona i Bruguera (1864 – 1934), brillant escultor, premiat de ben jove amb la pensió Fortuny a Roma i que anava definint en aquells anys, amb obres com Modèstia (1891), l’estil que en farà un dels principals escultors modernistes.