tercer període

Correspon al segle XIII, anomenat també «època clàssica» medieval. Aquest període vindria caracteritzat pels següent elements: La importància de les ciutats es consolida en front del mon rural i feudal. Els monestirs iniciaran ja la decadència, i les noves ordres religioses, anomenades mendicants (dominics i franciscans) són ordres urbanes. Dintre d’aquestes ciutats, cada vegada més poderoses i importants, es desenvolupen les universitats. Aquestes universitats estaven compostes per les facultats d’arts, de Dret, de Medicina i de Teologia. Algunes universitats es van especialitzar en determinades matèries: Salerno i Montpellier a la medicina; Bolonia en dret; Paris amb filosofia i teologia; Oxford amb física i filosofia natural. Val a dir que en aquesta universitat es van assentar les bases de la futura ciència experimental, en començar a aplicar l’òptica i la matemàtica a l’estudi de la naturalesa.

Des del punt de vista intel·lectual i científic és molt important l’assimilació de idees, doctrines i autors procedents del món àrab i de la filosofia grega. És especialment important la figura d’Aristòtil, adaptada per Tomàs d’Aquí al pensament cristià, no només en el terreny de la filosofia, sinó també en el de la física i de la història natural. La medicina universitària (o «medicina escolàstica») és consolida amb la traducció i adaptació de les obres de Galé i d’Avicena, especialment les d’aquest últim, el «Canon» i el «Poema de la Medicina» que són adoptades com a llibre de text a moltes de les facultats de medicina medievals.

En les universitats medievals el «mètode escolàstic», basat en la lectio, la questio i la disputatio arribà a la seva màxima plenitud. No és només un mètode didàctic, sinó un mètode de recerca i d’estudi. L’aplicació d’aquest mètode en qüestions mèdiques i científiques fa que es pugui parlar amb tota propietat de ciència i medicina escolàstiques. Així, per exemple, en el terreny de la física, i a partir de comentaris a la Física d’Aristotil, els mestres d’Oxford, Robert Grosseteste i Roger Bacon, elaboren un rudiment de mètode científic i reivindiquen la experiència front l’autoritat.

Quart període

Abasta el segles XIV i XV, si bé aquest últim es pot considerar ja de transició cap a l’Edat Moderna. En aquest període es pot considerar que el món medieval entra en una crisi profunda que es resoldrà amb l’humanisme, la Reforma i la revolució científica. Les figures intel·lectuals més importants son Duns Scoto i Guillem de Ockham, que es considera que tanquen definitivament l’escolàstica, amb la separació radical entre fe religiosa i raó científica.

Des del punt de vista de la ciència destaquen les anomenades escola de París, amb Juan Buridan, Nicolas Oresme i Albert de Sajonia, i l’escola de Oxford amb Tomàs Bradwardine i Ricard de Swineshead. Aquestes escoles desenvolupen l’aproximació matemàtica als problemes físics i efectuen una critica important de la física aristotèlica, amb el concepte de ímpetus.

Conclusions

De tot el que hem dit podem extreure un seguit de conclusions:

En primer llocs l’Edat Mitjana és un període molt llarg i variat, en absolut uniforme.L’activitat intel·lectual, científica i filosòfica és molt intensa al llarg de tot el període. El problema fou que, partint de la catàstrofe que va significar la caiguda de l’imperi romà, es va haver de començar gairebé des de cero.

L’activitat científica i filosòfica en l’Edat Mitjana està lligada de manera molt estreta a l’església Catòlica, tant des del punt de vista intel·lectual com institucional. Des del punt de vista intel·lectual hem vist que els principals fonaments ideològics del cristianisme medieval no només no s’oposen a la ciència natural, sinó que en determinats punts poden ser-li un fort estímul. Així hem vist l’important procés de revalorització de la naturalesa que es dóna el segle XII en el marc de la lluita contra l’heretgia albigense.

Des del punt de vista institucional el paper de l’església catòlica és fonamental com a promotora de les institucions on es desenvoluparà aquesta incipient activitat filosòfica i científica: els inscriptoriums dels monestirs, les escoles i les universitats. És possible que sense el cristianisme i sense l’Església Medieval haguéssim tingut ciència a Europa, però en tot cas seria molt diferent de que com és ara.

Moltes gràcies.

Josep Alsina Calvés

Categorías:CULTURA