Si recogemos las historias locales de la transición en Cataluña, encontraremos un patrón de comportamiento para explicar de dónde salieron los cuadros municipales de CiU. Dicho proceso se puede seguir a la perfección a través del caso particular del Montsià, tal y como demuestra Cristian Ferrer en su obra Lluitadors quotidians.  De hecho, a través de sus análisis en torno a la formación de la Unión de Centro Democrático en el Montsià el autor demuestra cómo en dicha formación política se integraron aquéllos que habían constituido las bases sociales y políticas de la propia dictadura, a los cuales se unieron nuevos sujetos políticos que servirían para dar una idea moderna y aperturista de cara a la galería. Posteriormente estos se pasaron a pequeños partidos como Unió Catalana, en coalición con Alianza Popular.

Al autor sentencia en una entrevista: «Res de trànsfugues. Són persones coherents que saben que la història continua i que ells han d’estar ben posicionats dins de formacions que han de garantir els seus interessos polítics. El curiós no és tant aquesta capacitat d’adaptació com el fet que cadascun d’ells té un itinerari diferent i un mateix punt d’arribada: Convergència i Unió. Resulta curiós com un partit format originàriament al Montsià per gent que es va destacar lluitant per la democràcia acabi acollint en el seu sí personatges de tant dubtosa procedència. No hi ha dubte que quan el 1980 CiU aconsegueix el Govern de la Generalitat, l’organització s’estén per tot el territori sobre les bases que uns pocs anys abans havia fet la UCD».

Categorías:HISTORIA, MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS