Travessa per les serres d’Ordal

Sota el nom de serres d’Ordal s’amaga un territori poc conegut pels excursionistes però d’una gran riquesa paisatgística. Els humans des de l’edat mitjana han solcat els seus camins, ja fos pel camí ral de Vilafranca a Barcelona o per les carrerades. Per aquestes antigues vies de transhumància baixaven els ramats a l’hivern provinents del Pirineu cap al Garraf o cap al delta del Llobregat i tornaven a pujar a l’estiu, buscant climes millors i pastures més abundants.

Ordal es caracteritza per una gran diversitat geològica, representada per tres colors diferents: el blanc de les calcàries, el vermell dels conglomerats i el negre de les pissarres. Al nostre recorregut podrem contemplar els tres tipus de materials, primer els conglomerats de la roca del Barret, tot seguit el paisatge pissarrós del puig d’Endi, i mentre pugem contemplarem la plataforma calcària de la penya del Moro. Sens dubte, un altre aspecte que podem observar és la gran varietat de comunitats vegetals que hi trobem: boscos mediterranis de pins blancs i alzines amb un sotabosc molt divers: estepes, esbarzers, falgueres, arboços… Conreus de cirerers, que ocupen gran part de les valls i pendents dels turons. Arbres que floreixen a la primavera i dels quals, al maig o al juny, podem trobar els apreciats fruits en molts pobles del Baix Llobregat. A l’última part de l’itinerari, hi veurem una vegetació molt castigada pel foc, formada principalment per arbusts i plantes herbàcies. Aquestes muntanyes són coronades per talaies com el cim del turó del Tàbor, el puig Vicenç, el Montpedrós o l’impressionant Montbaig. A aquest últim ens porten les petges del nostre recorregut, els seus 292 metres estan coronats per l’ermita de Sant Ramon construïda en el segle XIX i amb una immillorable vista de la planícia i les serralades litorals.

Categorías:CULTURA