Ramon Albó i Martí

Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 – 1955). Polític conservador, sociòleg i advocat. Llicenciat en dret, quan era estudiant visitava les presons de Barcelona per a interessar-se per la qüestió carcerària. El 1895 fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos, i així el 1905 va escriure “Corrección de la infancia delincuente”. El 1907 va dirigir la revista “Aurora Social”, des d’on defensava el sindicalisme amb conviccions fortament catòliques. Militant de la Lliga Regionalista, el 1908 va substituir Ildefons Sunyol i Casanovas, diputat escollit a les eleccions generals espanyoles de 1907, escó que va repetir a les eleccions de 1923. Des del 1922 fou president del Tribunal tutelar de Menors (on hi col·laborà Josep Maria Folch i Torres) i Director General de Presons, des d’on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents, amb l’adveniment de la segona república el 1931 va perdre tots els seus càrrecs. Durant la Guerra Civil Espanyola va fugir a Burgos i a Donostia. Un cop finalitzada va recuperar-los. Fill predilecte de Castellterçol.

Categorías:CATALANS HISPANS