El romanticisme literari en l´origen del catalanisme (3)


atrovadors
Los trobadors nous

 

aangelon4
Manuel Angelon

La publicació de l’antologia Los trobadors nous, tot just l’any 1858, deixava sense arguments els escèptics i els burletes: cinc-centes pàgines de poesies cultes contemporànies en català, la més antiga de les quals era La Pàtria, d’Aribau, resultaven una demostració suficient; els Jocs podien ser monolingües, una decisió transcendental. També ho fou la publicació, l’any 1862, de L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, d’Antoni de Bofarull, per la qualitat d’inaugural de la novel·la contemporània en català, i per la potenciació de dos mites positius, Joan Fiveller i Jaume d’Urgell, en oposició, en grau diferent, amb l’entronització de la dinastia Trastàmara, la qual, en la construcció mítica nacional obre la primera escletxa de crisi en l’edifici de la plenitud.

És el moment de fer notar que la majoria dels llibres relacionats fins ara van obtenir una bona acollida popular. L’antologia de Bofarull fins i tot va suscitar la demanda per part de l’editor d’un nou recull de característiques similars que va atendre Balaguer amb Los trobadors moderns; les novel·les d’Angelon i Balaguer van tenir segones parts, edicions successives i traduccions posteriors al català, amb l’amplificació de l’efecte que aquest èxit va suposar. És destacable el paper de la casa editorial de Salvador Manero en aquesta popularització.

aguimera
Àngel Guimerà

Aquesta evolució de la Renaixença a finals dels anys cinquanta i la història de la construcció mítica estan íntimament connectades. Les antologies de Bofarull i Balaguer i els successius anuaris dels Jocs Florals, juntament amb la regularitat de publicació de poemaris en català que inauguraven, no afermaven únicament la llengua literària, sinó que constituïen els receptacles més habituals de literatura mitificadora. Les englantines dels Jocs, hereves de la secció «Pàtria» de les antologies, van conformar un repertori miticosimbòlic regular. Al seu escalf es van originar les fites més destacades del tracatament de personatges i gestes pretèrits i es va fer possible l’aparició de poetes de la categoria de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

aprim
Prim, el nuevo Roger de Flor

Per a la consolidació dels dos fenòmens que se’ns entrelliguen en aquest examen, els anys finals de la dècada dels cinquanta encara van aportar dues novetats més, una que potser hi tingué una repercussió immediata i l’altra que significa un inici. Em refereixo a la guerra del Marroc de 1859-60, que va suscitar abundosa literatura de patriotisme, bàsicament espanyol però també subsidiàriament català. En una altra ocasió he mostrat la revitalització del mite imperial que s’hi va operar, a partir de la identificació dels voluntaris catalans amb els almogàvers medievals i del general Prim amb Roger de Flor, però l’abundància de referents mítics catalans –al costat dels espanyols- no es limitava als de l’expansió per la Mediterrània sinó que n’incloïa d’altres, com Jaume I.

Les peces dramàtiques pamfletàries d’Antoni Ferrer i Fernàndez en van plenes, els llargs reportatges de la guerra elaborats per Víctor Balaguer, també, així com el periòdic bel·licista El cañón rayado i fins i tot la Gazeta militar. Pere Anguera considera que aquesta febrada estava composta per «espanyolisme exhibicionista i catalanitat soterrada» i els Jocs de 1860 es van sumar al patriotisme literari amb un premi específic dotat per Pascual Madoz per a composicions sobre la presa de Tetuan per part dels voluntaris catalans.

Magí Sunyer

Un comentario

  1. Pingback: Anónimo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s