El romanticisme literari en l´origen del catalanisme (2)


aangelon
Manuel Angelon Un Corpus de Sangre o Los fueros de Cataluña

A partir de la segona meitat dels anys cinquanta (del segle XIX), el ritme d’aquest doble procés s’accelera molt. Francesc Fontbona situa l’esclat de pintors joves que destaquen per les «composicions pictòriques que reivindiquen la història de Catalunya» entre 1856 i 1857; també llavors les evidències literàries significatives s’acumulen i se succeeixen. Per la banda del fulletó, per exemple. El 1857 es publicava la novel·la de Manuel Angelon Un Corpus de Sangre o Los fueros de Cataluña, que s’ocupa de dos cicles mítics d’extraordinària potència i que va tenir una continuació directa amb El pendón de Santa Eulalia o Los fueros de Cataluña (1858), del mateix autor, i amb Don Juan de Serrallonga (1858), de Víctor Balaguer –precedida, el mateix any, per una versió dramàtica molt popular, de títol idèntic–, i La bandera de la muerte (1859), també de Balaguer, acabada per Antoni Altadill.

aangelon3
Dibujo romántico en Un Corpus de Sangre

Després ens ocuparem d’aquesta sèrie de llibres extensos que coincideixen en el moment històric, en els anacronismes i en les abusives llicències de tota mena i que potencien i combinen mites de tanta repercussió com el bandolerisme i la Guerra dels Segadors. Sumem-hi que l’any 1858 es publicaven –sembla que sempre enquadernades juntes- tres novel·les històriques la primera de les quals duia l’encapçalament «Crónicas catalanas». L’epígraf sembla que indiqui una voluntat d’iniciar col·lecció –potser una mena d’Història de Catalunya novel·lada- que per alguna raó no devia tenir continuïtat. Aquí sí que la temàtica era medieval: Borrell II, Ramon Berenguer el Vell i el príncep de Viana.

abalaguer
Víctor Balaguer

El teatre en castellà d’autor català també contribuïa a aquesta acumulació de personatges significatius mitificats. A més del Serrallonga de Balaguer, en el mateix any 1858, Francesc Morera publicava Fueros i desafueros, seqüela teatral de les novel·les d’Angelon, i Víctor Balaguer Ausias Marc, drama sobre el poeta medieval que se centrava en la seva relació amb el príncep de Viana, i que, per tant, incidia sobre un període conflictiu considerat crucial per al declivi de la nació. L’any 1856, Manuel Angelon s’havia sumat, des d’un enfocament lateral, a la popularització del mite de Jaume I amb La Verge de les Mercès, el primer drama romàntic escrit en català.

amorena1
Fueros i desafueros, de Francesc Morera

La gran novetat d’aquest mateix moment històric fou la generalització progressiva del català literari. Després de dècades de calma, els esdeveniments es van precipitar. El primer estadi, i potser el més determinant, fou la restauració dels Jocs Florals de Barcelona, l’any 1859. Sabem que comptava amb uns precedents i s’ha presentat com el final d’etapa d’un procés fins aquell punt molt poc esperonat per urgències.

Des del certamen de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona de l’any 1842, havien passat gairebé vint anys. Una altra vegada, Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer, omnipresents, van actuar de manera decisiva per aconseguir la celebració del certamen, amb articles a la premsa que reclamaven el retorn de la institució. El mèrit de l’esforç definitiu correspon a Bofarull, però hi havia un pas previ imprescindible perquè el retorn de la institució medieval acabés no essent una simple cerimònia de reconstrucció arqueològica, calia que els Jocs es convoquessin per a composicions en llengua catalana.

Magí Sunyer

Un comentario

  1. Pingback: Anónimo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s