Hijo del Intelectual Martín de Riquer, que fuera Requeté del tercio de Montserrat, e intelectual experto cervantino. Sin embargo, él- Borja- decidió militar en su juventud en Bandera Roja.
Es especialista en historia española y catalana de los siglos XIX y XX. Entre sus obras sobre el catalanismo político se encuentran Lliga Regionalista, la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977), que fue su tesis doctoral; El último Cambó, 1936-1946. La tentación autoritaria (1997); y «Escolta Espanya»: la cuestión catalana en la época liberal (2001). También ha abordado la historia de Cataluña (es el autor de los volúmenes VII, IX y X de la Història de Catalunya dirigida por Pierre Vilar) y el franquismo, con La dictadura de Franco.
Olvidando que su padre luchó en el bando nacional, formó parte de la comisión de expertos que asesoró a la Generalidad de Cataluña para conseguir el retorno de la documentación de la Generalidad y de otras entidades y particulares catalanas que se encontraba en el Archivo de la Guerra Civil Española de Salamanca.
Categorías:HISTORIA
somatemps.me 
La amputación del Archivo de Salamanca sirve para falsear la Historia.
Me gustaMe gusta
«El retorno de la documentación de la Generalidad….que se encontraba en el Archivo de la Guerra Civil Española de Salamanca» esmentat en el post no fou tal retorn, va ésser una inqualificable amputació d´un arxiu general orgànicament estructurat.
Els tràgics efectes de la Guerra Civil Espanyola s´estengueren sobre la totalitat del país; pot dir-se que la nostra Guerra fou un tot, del qual la Generalitat només n´era una part, i com a un tot la documentació produïda pel conflicte bèl.lic devia ésser conservada. Malauradament no ha estat així: inconfessables interessos partidistes emmascarats darrere el concepte de devolució d´un bé espoliat han esquarterat, com tots sabem, la primigènia estructura unitària de l´»Archivo» de Salamanca.
El més elemental sentit comú assenyala que una política universal de devolució de material arxivístic suposadament espoliat generaria infinits problemes de difícil solució, així com situacions verament caòtiques i fins i tot absurdes. Si, per exemple, dita política de devolució s´apliqués a l´Arxiu de la Corona d´Aragó de Barcelona, un dels més rics del món, aquest quedaria reduït a ben poca cosa, ja que s´haurien de retornar els abundosos fons documentals relatius a Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília, Nàpols etc. Si la dita política s´apliqués als «Archives Nationales» de París, fruit en gran mesura de les rapinyes fetes pels generals de Lluís XIV i de Napoleó, no restaria allí altre paper que el paper higiènic. El mateix Govern Espanyol,conscient d´aquest absurd, alhora que donava via lliure a la petició de la Generalitat, va denegar totes les sol.licituds de retorn formulades per altres Comunitats Autònomes.
Parlant clar i català: ultra una imperdonable mutilació d´un arxiu unitari, el «retorn» dels papers de Salamanca no va ésser sota cap concepte una devolució o un acte de justícia, va ésser senzillament un de tants REGALS o OBSEQUIS gratuïtament lliurats pel Govern Central Espanyol, aleshores presidit per José Luís Rodríguez Zapatero, a una Generalitat de Catalunya cada dia més i més insaciable.
Me gustaMe gusta
Simplemente un historiador ful, su capacidad de investigación es nula pero la de adulación al «pruces» el totalitaria, dentro de poco conseller d’Universitats, ya que inventa la historia al gusto de MAS, en la que su padre es un español facha anticalan.
Me gustaMe gusta