Referència en un mural del pati de la Basílica al Cardenal Benet Sala

Benet de Sala i de Caramany, (Girona, 16 d’abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) als dotze anys va ingressar al monestir de Montserrat, i més tard es va traslladar a la ciutat de Salamanca, en el Colegio de San Vicente de la qual, regentat per la Congregació Benedictina de Valladolid a la que Montserrat pertanyia, es llicencià en teologia el 1675.

El 1681 fou nomenat definidor general i visitador dels monestirs de seva Congregació situats al territoris de la Corona d’Aragó, i l’any següent l’eligiren abat de Montserrat.

Quan l’any 1700 pujà al tron el rei Felip V d’Espanya, Benet de Sala el va reconèixer, però aviat canvià la seva fidelitat per la de l’arxiduc Carles, que féu explícita l’any 1706. Felip V li ordenà que es traslladés immediatament a Madrid, i el 4 d’agost d’aquell any, quan Sala ja es trobava prop de la capital, fou segrestat per un escamot de la cavalleria francesa que el conduí immediatament a Baiona i més tard a Bordeus. El 7 de maig de 1707 aconseguí escapolir-se del regne França per arribar al territori pontifici d’Avinyó.

El 15 de maig de 1711 l’Arxiduc el nomenà inquisidor general d’Espanya i l’any següent el presentà al papa Climent XI per a la seu primada i metropolitana de Tarragona, vacant des de la mort de l’arquebisbe Llinàs (1710), però Sala va declinar la promoció i retornà a la ciutat de Barcelona. El Papa el creà cardenal in pectore (1712), nomenament que no va ser fet públic fins al consistori del 30 de gener de 1713, un cop signat el tractat d’Utrecht.

Categorías:CATALANS HISPANS, CULTURA