Joan Bardina i Castarà

Joan Bardina i Castarà (Sant Boi de Llobregat 1877- Valparaíso 1960). Polític carlista, pedagog i escriptor. Col·laborà al setmanari carlí «Lo Mestre Titas» (1897-1900), sovint amb el pseudònim de “Valcarlos”. Publicà Catalunya i els carlins (1900) i Orígenes históricos del carlismo (1900). Va escriure moltes obres relacionades amb el carlisme i les guerres hispanes (“Catalunya i el Carlisme” o “Origenes históricos del Carlismo”). Destacà com a pedagog i col·laborador d´Enric Prat de la Riba. Al maig de 1902 fou detingut per uns articles escrits a “La Barretina”, i alliberat ràpidament. La nit abans de Corpus de 1902, va tenir lloc la «Intentona de Badalona», on van ser detingut juntament amb altres simpatitzants, inclosos militars «carlistes». L’amistat de Bardina amb el governador de Barcelona (era professor particular del seu fill) va facilitar-ne l’alliberament. L´any 1917 emigrà a Amèrica, i va recórrer diferents països amb un notable èxit com a professor universitari, especialment a Xile on és considerat una personalitat del mon de la pedagogia.

Categorías:CATALANS HISPANS, CULTURA