Lleó Alasà Rovira, uniformat lluint les condecoracions. Vers principis s. XX. Retrat de la família.

LLEÓ ALASÀ ROVIRA,  (Tarragona 1842 – Vilallonga del Camp 1916). Militar. Fill de Maurici Alasà i Antònia Rovira, fusters al carrer de Civaderia. Es graduà com a oficial d’intendència a l’Escola Militar d’Àvila el 1860. El 1868 fou ascendit a comissari de guerra i, després d’algunes estades a les illes Filipines, el 1887 ho seria a sotsintendent militar i el 1893 a intendent general. A finals de 1875 fou el cap administratiu de l’exèrcit expedicionari a Joló i a Manila, essent mereixedor d’una medalla (1877). L’any següent era a Tarragona, destí que aprofità per inventar un triclini militar, mena de llitera plegable que es podia fixar a la paret i també adoptar la forma de banc per asseure-s’hi.

Soldats espanyols a Filipines

El 1883 va rebre comissió especial de servei per a la fabricació de 400 unitats del seu triclini, comesa per a la qual emprà el negoci familiar de fusteria; la base fèrria de l’andròmina anava a càrrec dels obradors de la serralleria de Baldomer Baró, de manera que tot el procés de fabricació es duia a terme a Tarragona. El 1886 fou novament destinat a les Filipines i el 16 d’abril de 1892 se li concedí el comandament suprem com a capità general, càrrec al qual hagué de renunciar per motius de salut. Entre novembre de 1896 i juliol de l’any següent hi va ser per última vegada com a intendent militar de les Illes.

En tornar definitivament a Tarragona va adquirir diverses finques a Vilallonga i al Rourell, va fer donació d’uns terrenys al Tribunal Tutelar de Menors on, temps a venir, s’hi edificaria la Casa Tutelar de Sant Josep, i també de dues petxines portades de les illes Filipines a la parroquial de Sant Josep. A més de la medalla de Joló, al llarg de la seva carrera se li van concedir: una Creu al Mèrit Militar de 1.ª classe, dues Creus Blanques, la Medalla d’Alfons III i la Gran Creu de Visham de Tunísia, concessió aquesta última del president de la República Francesa. Del seu matrimoni amb Tecla Domingo Aran, fou pare de set fills, un dels quals, Antoni, fou el periodista conegut com Máximo Burxa.

Categorías:CATALANS HISPANS, HISTORIA