Rocroi, el último Tercio», cuadro del pintor Augusto Ferrer-Dalmau

Francesc d’Alentorn. (Catalunya segle XVI- XVII). Militar al servei de la causa hispana. Va ingressar a l´exèrcit el 1613, i el 1623 era Capità d´Infanteria dels terços espanyols.

Centenars de catalans serviren als terços hispans durant el segle XVII, com en Francesc d’Ardenes i Ortaffà (incorporat el 1602 i el 1620 era “Capitán de los Guardias de Cataluña”, substituint al seu pare en Francesc d’Ardena i de Darnius (Oficial i condecorat amb l´hàbit de Santiago); Francesc Moradell (Alferes a Nàpols i Sardenya); Grau Ribas (Oficial del Terç a Nàpols i a Flandes); Damiá Oller (Capità durant vint anys a Sicilia, Nàpols i Llombardía); Josep Sorribes (Mestre de Camp del “Tercio de la Generalitat” amb 1200 voluntaris, veterà de Flandes); Francesc Júdice i Spínola (Marquès de Tamarit, capità el 1653 capità de les “Guardas” i cavaller de Calatrava, el 1655 capità del “Terç de la Generalitat”, i mort en combat a Camprodon el 1658); Josep Francesc Albertí (Capità a les ordres del Marquès de los Vélez); Pere de Rubí i Sabater (Jutge de la “Real Audiencia”, primer marquès de Rubí, conseller real, maestre racional de la Corona de Aragó i lloctinent de la Batlía General, era procurador real el 1664. A partir del 1667 va lluitar al capdavant del “Terç de la frontera”, al Rosselló i Girona el 1675 . General d´Artilleria el 1693, va morir defensant Roses.

El seu fill Josep Antoni de Rubí i Boixadors fou el creador de la “Acadèmia dels desconfiats” i General d’Artilleria dels Austriacistes); Jerònim d’Argensola i de Blanes (Mestre de camp, alcaid de Lleida, Cervera i de la Torre dels Alfacs, pertanyia a una família de militars. El seu pare, Jerònim d’Argensola, mort el 1625 com a governador de Catalunya, havia servit en tots els fronts hispànics i era un antic veterà de les tropes que el duc de Alba portés a Flandes. Argensola i Blanes va ser desterrat a Gènova en 1642, tornant posteriorment a l’Exèrcit Reial), Lluis de Peguera (Mestre de camp, cavaller de Santiago, va ingressar a l’exèrcit el 1622. Deu anys més tard era capità, havent servit a Flandes. Després d’un curt període de temps com a capità reformat, les guerres a Catalunya li van servir per rellançar la seva carrera. Sergent major a Leucata (1637), va lluitar com mestre de camperols a Sales); Josep de Rocabertí (Mestre de camp, senyor d’Avinyó i cavaller de Alcántara, voluntari a l’Exèrcit Reial dos dies abans de la batalla de Montjuïc, deixant la seva família i 5.000 ducats de renda a mercè de l’enemic. El 1653 continuava sent mestre de camp. Després del final del conflicte amb França fou nomenat Batlle General del Principat).

Agustí Guillà i de Llordat (Mestre de camp, servia com a capità d’infanteria des de 1630 a Milà després d’aixecar una companyia de 350 homes a càrrec seu. El 1637 va fer el mateix per a la campanya de Leucata. Posteriorment voluntari com a mestre de camp d’un terç a Salses. Juan José d’Àustria va recompensar nomenant governador de les armes a la plaça de la Seu d’Urgell).

Ramon Xammar (Mestre de camperols, va aixecar una companyia el 1631, va ser enviat com a capità dels Terços hispans a Nàpols. La guerra a Catalunya li va servir per ascendir a mestre de camp (1639). Després del setge de Salses, Xammar es va passar l’exèrcit del marquès de los Vélez en 1641 i d’allí va ser enviat a l’Exèrcit de Portugal. Des de fins de 1643 servia a l’Exèrcit d’Aragó. Posteriorment va ser dues vegades governador d’una plaça i capità general d’Eivissa. El 1644 se li va atorgar una pensió de mil reals mensuals i en 1651 se li va concedir l’ordre de Calatrava),

Josep Sorribes (Mestre de Camp, voluntari als Terços hispans des de 1617, seguint una cursa regular a Flandes i Itàlia); Joan Trassi (Capità del Terç de Flandes des de 1639, sent llavors capità. Fou pres pels francesos a Perpinyà, d’on va escapar fins a contactar amb l’exèrcit real a Lleida); Enric Pons (Sergent major del Terç hispànic, va arribar l’exèrcit en 1628, servint a Milà. En 1639 va lluitar a Salses com alferes dc cavalleria. El 1640 ascendeix a sergent major, càrrec que ha deixen 1642. Els francesos li desterren a 1645. Després d’escapar va passar de nou l’Exèrcit Reial); Salvador Terrès (Alferes de l’Armada, filipista); Pau Vinyes (Capità del Terç, va ingressar en l’exèrcit en 1624, havent servit en les Guàrdies del Rosselló amb Josep d´Ardena, va lluitar a Leucata i Salses); Francesc Ferrer (Mestre de camp, va defensar Montjuïc de l’atac del marquès dels Vélez el 1641, va lluitar tota la guerra en l’exèrcit franc-català, canviant de bàndol en 1652, sent recompensat com mestre de camp del terç de València i el 1654 estava al capdavant de la guarnició de Barcelona).

Domènec Canal i de Torralles (Capità de cavalleria, va iniciar la seva carrera militar el 1677, com capità de cavalleria dels Terços de Flandes, on va romandre fins 1691. De retorn a Catalunya, fou promocionat a mestre de camp i tinent general de l’artilleria, governador de Melilla i Badajoz); Esteve Bellet (Sergent major i capità de dragones, va acceptar el càrrec de sergent major d’infanteria del terç de la Generalitat a 1693. Bellet va entrar en l’exèrcit el 1672 i era el tercer d’una dinastia de militars. El seu pare, Baltasar de Bellet també sergent major i amb hàbit de Santiago, va morir el 1677 a Espolla, en plena Guerra d’Holanda, amb trenta anys de servei; seu avi, Esteve de Bellet, capità de cavalleria, va finir el 1676 a Flandes, després de cinquanta anys en l’exèrcit. Els Bellet havien lluitat pràcticament en tots els fronts hispans després dels seus inicis a Flandes: Cantàbria, Extremadura, Guipúscoa, Rosselló, Catalunya, Aragó i Extremadura); Josep Boneu (mestre de camp, va ingressar en l’exèrcit en 1649. En 1665 era capità de cavalleria. Governador militar de Maçanet de Cabrenys el 1674, en la Guerra d’Holanda va demostrar la seva vàlua. Va ascendir a mestre de camp del terç de Barcelona el 1684 i del de la Generalitat des 1691); Josep Agulló i de Pinós (Sergent general de batalla, servia a l’Exèrcit de Catalunya des de 1669 amb una patent de capità de cavalleria. De 1674-1679 va ser mestre de camp del terç de Barcelona. Durant la Guerra dels Nou Anys va ser capturat quan defensava la Seu d’Urgell amb tota la seva guarnició. Malgrat aquest fet, quan va tornar de França va ascendir a tinent general. El 1697 va defensar Barcelona dels francesos. El 1702, Agulló era governador de Ceuta).

Jacint Descallar i de Fivaller (Capità, donzell de Puigcerdà, va lluitar a Salses durant tota la guerra fins que el 1654 Felip IV li va concedir el govern a perpetuïtat de Puigcerdà. Al perdre’s la plaça, Joan Josep d’Àustria el va nomenar capità d’infanteria. El 1660 va ser confirmat de nou com a governador de Puigcerdà i el 1672 va rebre el títol de cavaller. Finalment, Carles II el va nomenar veguer de la Cerdanya el 1675); Jacint Descallar i d´Ortodó (Capità d’infanteria el 1676 en el terç del senyor Pere de Rubí. En 1698 va ser elegit veguer de la Cerdanya. Durant la Guerra de Successió lluitaria en el bàndol austriacista com a governador de Puigcerdà).

Joan Descallar i Çarriera (Mestre de camp el 1692, havia començat la seva carrera a la cavalleria. Membre del Consell Suprem d’Aragó i lloctinent de la Batllia General); Ramon Francesc de Calders (General de l’artilleria, senyor de Segur i Pierola. El seu pare, Felip de Calders, va morir com a capità de cavalleria el 1644. Ramon es va allistar en 1662 com a soldat i va servir a Galícia, Guipúscoa i Catalunya, on desitjava torna amb el càrrec de governador del Principat una vegada que en la jerarquia militar havia aconseguit el grau de general de l’artilleria del Regne de Granada); Joan de Sentmenat i de Torralles (Capità de cuirasses, va lluitar com a voluntari al Terç hispànic); Guillem Bassa (Llívia XVI, Sergent major, va lluitar a Extremadura al Terç espanyol de Milà des de 1660).

Josep Armengol (Mestre de camp, lluità a al Terç de Flandes durant la Guerra d’Holanda (1673-1678). Tota la seva hisenda de l’Empordà havia estat destruïda per la guerra. La tradició militar dels Armengol la inici seu avi, Hortensi Armengol, que va servir a Felip II en les campanyes del nord d’Àfrica, passant a Flandes amb el duc d’Alba amb el grau de capità d’infanteria. Tornar a Catalunya el 1579 i va acabar la seva carrera com a governador de Perpinyà i mestre de camp); Albert Benet (Manlleu 1640- Buda 1686. Militar hispànic de “Cal Benet”, oficial dels Terços a Hongria, morí en combat); Alfons Caballeria (Oficial al servei de Carles V als Terços fill de Manlleu, va lluità en la defensa de Viena al servei espanyol);

Categorías:CATALANS HISPANS