Els enderrocaments de 7 esglésies de Manresa

Joaquim Aloy

El 7 de setembre de 1936 s’inicià l’enderrocament de set esglésies grans de Manresa: Sant Pere Màrtir, Sant Miquel, l’església de Sant Ignasi i l’antic Hospital de Santa Llúcia, el convent de les Caputxines, el Carme, el convent dels Caputxins i l’església de Sant Bartomeu.

La decisió d’ensorrar-les va ser presa pel Comitè Revolucionari i Antifeixista, forçat per les exigències de les organitzacions sindicals i els partits d’extrema esquerra que, dominant totalment el govern de la ciutat, aprofitaren aquell context revolucionari d’una banda, per expressar el seu sentiment anticlerical, i alhora per oferir feina als obrers en atur. Així, es formaren les «brigades d’atur forçós», bona part dels integrants de les quals s’encarregaren d’enderrocar els edificis religiosos, mentre d’altres treballaven en diverses obres públiques.

L’Ajuntament, que havia quedat desposseït de tota mena de poder i autoritat per oposar-se als enderrocs, per contra, i paradoxalment, hagué de sufragar-ne les despeses. S’arribaren a contractar més de 600 obrers i el cost de les obres arruinà l’economia municipal i comportà, a principi de març de 1937, el cessament de les «brigades». Tanmateix, aleshores, pràcticament totes les esglésies ja estaven enrunades

L’ESGLÉSIA DEL CARME

Inici de l’enderrocament de l’església del Carme el setembre de 1936. Façana principal vista des de la placeta de Sant Ignasi Malalt. Observeu que el sostre ja està esventrat.
(Fot.: Lluís Rubiralta i Garriga)

EL CONVENT i L’ESGLÉSIA DE LES MONGES CAPUTXINES

L’enderrocament de l’edifici per les «brigades d’atur forçós» el setembre de 1936.
(Fot.: Lluís Rubiralta i Garriga)

L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

Imatges de l’enderroc de l’església durant els mesos de setembre i octubre de 1936.
(Fot.: Lluís Rubiralta i Garriga)

L’ESLÉSIA DE SANT IGNASI I L’ANTIC HOSPITAL DE SANTA LLÚCIA

‘enderrocament, el febrer de 1937. Aquesta imatge de la fotografia fou perceptible fins a la construcció en aquest mateix indret de la Sala Loyola, actualment Sala Ciutat, a la plaça de Sant Ignasi.
(Fot.: Lluís Rubiralta i Garriga)

L’ESGLÉSIA DELS CAPUTXINS

L’església i el convent dels Pares Caputxins, que estava situat a l’Era de l’Huguet, just on actualment hi ha el Col·legi Oms i de Prat. Primer fou construït el convent (consagrat el 1883) i després, l’església (consagrada el 1887).
(Arxiu Comarcal del Bages)

L’ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU

Antiga església de Sant Bartomeu i primitiu convent dels Pares Caputxins, situats al carrer de Sant Bartomeu. La capella havia estat inaugurada el 1676.
(Arxiu Gamisans. Fotografies de Llorenç Gamisans i Miquel Ausió)

L’ESGLÉSIA DE SANT PERE MÀRTIR

El 26 d’agost de 1936, la comissió de Foment de l’Ajuntament decidí enderrocar l’església de Sant Pere Màrtir i els edificis annexos. Aquesta va ser l’única església de la qual l’Ajuntament va aprovar-ne la demolició. L’acord d’aterrar les altres va ser obra del Comitè Revolucionari. El 7 de novembre l’Ajuntament prenia la decisió d’enderrocar també el Teatre Conservatori i així aconseguir una gran plaça al centre de la ciutat, lliure d’edificacions, fet que finalment no es va poder executar.

La demolició de l’església de Sant Pere Màrtir (que es va començar a construir el segle XIV i no es va acabar fins a mitjan segle XVIII, amb l’obra de la coberta que desdeia de l’estil de la resta de l’edifici, fet que el mateix Joaquim Sarret blasmava) es creia necessària pel seu escàs valor arquitectònic i perquè es tractava d’un edifici de dimensions considerables que, situat al centre de la ciutat, constituïa un gran destorb. L’església començà a enderrocar-se també el 7 de setembre.

Categorías:CULTURA, HISTORIA