Els integrants del Comitè de Milícies Antifeixistes de Vic, responsables de l’assassinat de capellans i religiosos durant la primera meitat de la Guerra Civil, van cobrar de l’Ajuntament de la ciutat quan aquest era presidit per l’alcalde Marià Serra i Badell. El periodista Isidre Cunill aporta nombroses proves d’aquesta relació al llibre ‘Los sicarios de la retaguardia’ (1936-1939), que aquest dilluns es va presentar a la llibreria La Tralla de Vic.Els milicians de la CNT-FAI i el POUM van estar a sou de l’Ajuntament des del 25 d’octubre de 1936, quan la Generalitat va dissoldre tots els comitès de Catalunya, fins al 5 de juny de 1937. Durant aquest període van continuar a Osona els assassinats que havien començat el juliol de 1936, amb un total de 32 capellans i 2 religiosos morts, sense comptar els laics considerats de dretes.Isidre Cunill, periodista d’investigació que ha treballat en publicacions com ‘Interviú’ o ‘Tiempo’, ha volgut exemplificar amb aquest cas la violència contra l’Església que es va produir els primers mesos de la Guerra Civil a Catalunya. “El Comitè de Vic va ser el més influent de tots”, afirma. El seu president, Francesc Freixenet, va ser també responsable del Departament de Defensa de l’Ajuntament de Vic, i va incloure en la nòmina 57 milicians, que cobraven 70 pessetes setmanals.

Les ordres de pagament estan signades per l’alcalde, Marià Serra, segons la documentació aportada en el llibre. Al rebre el sou, cada milicià posava també la seva signatura en un document del Consell Municipal. Entre els milicians, hi havia Vicenç Coma, el ‘Coix del carrer de Gurb’, i Pere Agut, el ‘Tibat’, dos dels més temuts pel nombre d’assassinats que acumulaven.

L’Ajuntament també pagava el manteniment dels ‘cotxes fantasma’, els automòbils amb què anaven a recollir detinguts i amb què els portaven al lloc on eren executats. Isidre Cunill reprodueix en el llibre fins i tot les factures de manteniment dels vehicles (un Chevrolet i dos Ford), que s’efectuaven en un taller propietat de la família de Francesc Freixenet i que pagava l’Ajuntament.

L’autor assegura que no ha volgut fer “un llibre d’història (el seu referent és ‘Quan les campanes van emmudir’, de Josep Casanovas), sinó de reportatge periodístic” . Isidre Cunill, amb vinculacions familiars a Vic, sempre havia sentit curiositat per estirar el fil dels records. Creu que “la memòria històrica no mesura igual uns i altres” i reivindica, en aquest sentit, que l’assassinat de 180 religiosos en una ciutat d’uns 15.000 habitants com Vic pugui ser considerada com “un petit genocidi”.

El seu objectiu ha estat els autors d’aquesta matança, un petit grup de persones que integraven el Comitè, i que van continuar la seva acció després “com si fossin un servei de policia de la ciutat”, al servei d’un alcalde d’ERC –Serra i Badell– que va actuar “com un titella”. Isidre Cunill té una opinió molt clara sobre la milícia: “Eren gent que no van anar al front a defensar la República, es van quedar aquí matant”.