Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 – Barcelona, 1991) Va assistir a les classes de l’Escola de Belles Arts, escola de la Llotja, on es formà com a escultor i de la qual, més tard, fou professor fins al 1964.
Va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives, fonamentalment a Barcelona i Madrid, però també a diversos països. Durant la Guerra Civil (1936-1939) col·labora amb la Generalitat de Catalunya en la salvaguarda del patrimoni artístic, participa en la protecció de l’edifici del Seminari Conciliar i, posteriorment, en la reconstrucció de la Basílica de Santa Maria del Mar.
Passada la contesa bèl·lica, el 1944 rep l’encàrrec de restaurar les escultures dels panteons reials del Monestir de Poblet i, partir d’aquell moment, executa altres encàrrecs de tipologia funerària. Però la fama de Marès com a escultor està lligada a la seva dedicació a l’escultura monumental.
Acabada la Guerra, Marès mantingué el prestigi de la seva producció commemorativa i començà a rebre noves comandes, com l’estàtua del monument a «la Victòria» encarregada per l’Ajuntament de Barcelona, per a la qual va reciclar un projecte d’abans de la guerra dedicat a la República.
El més significatiu, però, és que amplià la seva activitat a altres ciutats del país i de l’estranger. Són obres seves el monument a Alfons Sala, comte d’Ègara, a Terrassa (Fundador de la Unión ´Monárquica); el monument d’Alfons III a Maó; els dedicats a Josep Maria Quadrado i Joan Benejam a Ciutadella; el monument del Timbaler del Bruc (1951); el dedicat a Joan Maragall a Montserrat; el de Francisco de Goya a Saragossa; el de Damià Campeny a Mataró; el del doctor comte d’Arruga a Madrid; el dedicat a Lluís Vives a Elx; el de Jaume I i Ramon Muntaner a Figueres; el de Minerva a Tossa de Mar; el d’Alexandre de Riquer a Calaf, i, finalment, els monuments de Segundo Ruiz Belvis i José Salvador Brau a Puerto Rico.
Amb motiu de la Llei de Momòria històrica, l´Ajuntament de Barcelona va fer treure la escultura del Monument a la Victoria. En canvi, s´han deixat la resta, como la del timbaler del Bruch. Marés va ser un dels grans escultors catalans durant el franquisme i mai no li van prohibir res, poguent treballar a tota Espanya.
Categorías:CULTURA



Deja un comentario