Ignasi Agustí i Peypoch

Agustí amb altres falangistes catalans

Ignasi Agustí i Peypoch (Lliçà de Vall, 1913- Barcelona 1974). Advocat i escriptor. Va publicà el recull de poesies “El veler” (1932), el drama en vers “L’esfondrada” (1934) i la narració “Benaventurats els lladres” (1935). Militant de la Lliga Regionalista i director del diari dretà “L´Instant”, en esclatar la Guerra Civil fugí de Catalunya per evitar el seu assassinat, i junt amb Josep Vergés i Matas va fundar la revista Destino, portaveu dels catalans de la falange.

 Fou el president de l’Ateneu Barcelonès. Va combatre amb l´exèrcit nacional com a voluntari falangista català al front de Terol, integrat en la “Tercera centuria”. El 1943 va escriure la seva obra més coneguda, “Mariona Rebull” i el “Viudo Rius” (1945). Altres obres són: Desiderio; Diecinueve de julio; y Guerra civil. També  noveles com: Un siglo de Cataluña; Los surcos; o teatre: El cubilete del diablo, Memorias: Ganas de hablar.

Categorías:CATALANS HISPANS