Al Cel hi ha resplendors de l’Agonia,
durant la clara nit del Dijous Sant.
Hi ha un misteri de llum que resplendia
quan el Crist abatut passa sagnant.
Hi ha el salm del Miserere que es perdia
dins l’aire de la nit santificant;
hi ha un silenci pregon mentre fa via
la llarga processó del Dijous Sant.
I Jesucrist, clavat de peus i braços,
estreny més fort els inefables llaços
de la Terra i el Cel, l’eternitat…
I un cant de Fe i d’Amor palpita encara
en un racó de món, l’antiga Egara,
mentre passa Jesús crucificat.
-poema d’Enric Gall-
 |
| Pas del Sant Sopar de la Processó del Dijous Sant de Terrassa |
Categorías:RELIGIÓN
somatemps.me 
Deja un comentario